dimecres, 8 de juny de 2011

Mite d'Argos

Som l'Ada, l'Andrea, la Sofia i l'Álvaro. El nostre grup s'encarrega del mite d'Argos, del que us parlarem a continuació.

Aquest mite comença a la vall d’Hemòria,Tessàlia. Pel mig d’aquesta vall, travessa el riu Peneu, que té el seu origen al mont Pindos. Peneu, habita en una gruta de la vall, és pare de les nàiades, les nimfes dels rius i de les aigües dolces. Una d’aquestes nàiades, és Io.

Ínac, el riu Peneu, sempre està al fons de la seva cova, administrant justícia a les aigües, mentre les seves filles volten pels voltants del riu. Júpiter, un dia, la veu des de l’Olimp i baixa per prendre-la, dient-li: “Júpiter, per atrapar-la oculta la terra cobrint-la d’una espessa boira i li pren la virginitat.

Juno s’adona dels núvols de boira que han aparegut sobre la terra i que no han estat produïts ni per un riu ni per la humitat de la terra. Com que coneix les infidelitats del seu marit, comença a cercar-lo pel cel. Com que no el troba, comença a sospitar que l’està ultratjant. Baixa a la terra i ordena que la boira es retiri.

Júpiter, que ja havia pressentit l’arribada dores va fins al riu i esgarrifada veu el seu reflex. Amb la pota aconsegueix escriure a la sorra el que li havia passat i el seu pare corre a abraçar-la i li jura que la tornarà al seu aspecte real.

Mentre, Júpiter ha parlat amb Mercuri, missatger dels déus, per demanar-li que mati a Argos. Aleshores, Mercuri agafa la seva vara del son i tocant el flabiol aconsegueix que Argos quedi captivat pel so i caigui adormit.


ARGOS EN LA PINTURA


Jacopo Amigoni-Moor Park Museum

Aquesta pintura anomenada “Juno rebent el cap d’Argos” és del pintor italià Jacopo Amigoni. Pertany a l’escola veneciana i ha estat molt influenciat pel rococó. L’especialitat d’ Amigoni és l’ús del color i els seus retrats són especialment apreciats i valorats. En aquesta pintura d’oli sobre tela hi apareix Mercuri entregant a Juno el cap d’Argos, després d’haver estat enviat a matar-lo per Júpiter Actualment es troba al museu Moor Park, a Anglaterra.


Diego Velázquez - Museo del Prado

Aquesta pintura anomenada “Fábula Mercuri i Argos és del pintor español Diego Velázquez. En aquesta pintura d’oli sobre tela es pot apreciar la tècnica evolucionada del final de la vida del pintor. Destaca sobretot la fluïdesa de les pinzellades i la transparència del colors. En un principi la vaca Io mirava en direcció totalment contrària, però més tard la va voltejar. Velázquez va oferir en aquesta obra la seva particular forma de veure el mite ja que al ser una pintura apaïsada en la qual el que destaca principalment són les dues figures humanes, els hi dóna un caire molt més humà que diví per la posició poc erguida dels seus cossos. Representa el moment del mite en que Mercuri està visitant a Argos per matar-lo. Actulament es troba al Museo del Prado.


Jacob Van Campen - Mauritshuis La Haya

Aquesta pintura del segle XVII s’anomena “Mercuri, Argos e Io” i és obra del pintor i arquitecte holandès Jacob van Campen. Actualment, es troba al museu Mauritshuis La Haya. És un oli sobre tela de grans dimensions, on l’autor dóna una imatge més pastoral al mite.



Peter Paul Rubens - Museo del Prado

Aquesta pintura, anomenada “Mercuri i Argos pertany a la llarga llista de quadres supervisats per Peter Paul Rubens, pintada al segle XVII. Va ser un pintor de l’escola flamenca i en els seus quadres destaca sobretot la lluminositat, el moviment i els colors. Aquest quadre, com molts altres, ha estat supervisat per ell, però no pintat íntegrament per ell. En aquest quadre, a diferència dels altres que es troben del mite, Mercuri no apareix de manera dòcil tocant el flabiol, sinó que ja ha passat a l’acció i està a punt de tallar-li el cap per després entregar-lo a Juno.



Peter Paul Rubens - Wallraf Richartz

Juno i Argos’, és una pintura de Peter Paul Rubens, pintor alemany del barroc. Va ser un pintor que va intentar arribar a tota mena de temes diferents, un d’ells, la mitologia clàssica.

En aquest quadre podem veure a Mercuri, Juno i a Argos. És el moment del mite en què Mercuri entrega el cap d’Argos a Juno. Llavors Juno li arrenca els cent ulls a Argos i els posa a la cua dels paons reals, un dels seus símbols, amb l’ajut dels amorets, que són les figures de nens amb les qu als es representa a Cupido, déu de l’amor.

Al cel darrera l’escena, veiem un arc d’Iris, aquest és, com el seu nom indica, un símbol de la deessa Iris, missatgera dels déus i al servei de Juno.

Actualment trobem aquest quadre al museu Wallraf-Richartz, a Alemanya.



Abraham Danielsz Hondius - Web Gallery of Art

Aquesta pintura nomenada ‘Mercuri i Argosés d’Abraham Danielsz Hondius pintor que pertany a l’edat d’Or de la pintura Holandesa. A les seves obres destaquen escenes de caça i de gossos, però en menys intensitat també destaquen escenes de mitologia com en aquest cas.

En el quadre es veu reflexat el moment en que Mercuri, enviat per Juno, amb la seva música aconsegueix dormir a Argos. Darrera d’ells es veu una vaca blanca, Io.

Aquesta obra actualment forma part de la col·lecció particular en Web Gallery of Art.


Aquest imatge correspon a una gerra grega gravada amb una escena del mite d’Argos. És d’autor desconegut.

En aquesta gerra reconeixem a Argos, tot ple d’ulls, a Mercuri i a la vaca Io. Aquest és el moment en que Mercuri agafa a Argos i es decideix a matar-lo tallant-li el cap per després entregar-lo a Juno.



Hem trobat aquesta obra anomenada ‘Mercuri i Argos’, que no és d’època clàssica, sinó tot el contrari, ja que va ser pintada l’any passat, 2010, per Gabriel Alonso.

Gabriel Alonso és un doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. És un artista molt polifacètic ja que les seves obres tracten sobre temes molt diversos.

Aquesta pintura és sobre el moment, potser, més característic del mite d’Argos. És l’escena en que Mercuri va a trobar-se amb Argos i l’intenta dormir amb la seva flauta (la trobem al terra) per després matar-lo i portar el seu cap a les mans de Juno.

Música

Hem trobat un grup de música que té molt a veure amb el mite, ja que totes les seves cançons ens deixen alguna pinzellada d’un moment diferent del mite, però no sols del d' Argos, sinó que també d’altres mites com el de l’entrada del cavall gegant de fusta a Troia. Aquest grup de música es diu “Los Secretos de Árgos”.

Una cançó d’un grup actual que hem trobat, ha estat “God of Thunder” del grup de música estadounidens “Kiss”.

Aquest grup de música, tot i ser líder d’audiència en l’àmbit hard rock, ens deixa en cada cançó seva tot i tenint en compte la manera que ho fan un destell clàssic que ens fa tornar a l’època que es podia observar Zéus a l’Olimp.

Kiss-God of Thunder



Regions on s'ubica el mite

Tessàlia: Tessàlia és una de les 13 periferies de Grècia, que es troba subdividida en 4 prefectures. La capital regional és Larissa.

Peneu: El riu Peneu o Peneios fou el riu principal de l'Èlide. El seu afluent principal fou el riu Landon (que desaiguava al Peneios prop de Pilos).

Pindos: Pindos és una serralada del nord de Grècia que corre de nord a sud al llarg de 160 km, entre el mar Jònic i el mar Egeu, formant el centre del país, i sovint era anomenat a l'antiguitat "columna vertebral de Grècia”.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada