Les Helíades

Un dia, Faetont es va enfadar amb el seu amic Èpafos, perquè no es creia que fos fill del Sol. Clímene, la mare de Faetont, li diu que ho comprovi visitant al Sol al seu temple. El Sol, en demostrar que és el seu pare, li concedeix a Faetont qualsevol desig.
Faetont escull portar el carro del seu pare, que era arrosegat per l'astre lluminós i calent, tot i que el seu pare no aprovava aquest desig. Faetont puja al carro i els cavalls s'adonen de què no porten la càrrega habitual i es descontrolen portant el caos a tot el món, cremant-lo i assecant-lo. Llavors, Júpiter ha d'intervenir per a frenar el carro. Ho aconsegueix llançant un llamp i aleshores Faetont cau i mor a la ribera del riu Erídan (actualment riu Po). La mare s'assabenta i va a cercar-lo i troba la seva làpida. Va plorar acompanyada de les Helíades, les germanes de Faetont. Però, al plorar, les germanes es van convertir poc a poc en pollancres. La mare va intentar salvar-les,  però només aconseguia esquinçar-les. També, un amic de Faetont, Cigne, fill d'Estènel, va ser testimoni de com Faetont moria i llavors es va convertir poc a poc en un cigne. I com que tenia por del foc per allò que havia passat, tria viure a l'aigua.

(Les metamorfosis de les Helíades, Santi di Tito, 1572)

MIRRA

Mirra va ser una noia que va cometre el delicte d'enamorar-se del seu pare. Tot i que va tenir molts  pretendents  vinguts de tot  l'Orient, ella seguia amb la idea d'estar  amb el seu pare.

El seu pare Cíniras era conscient  d'allò que la seva filla sentia per ell, però no ho acceptava  ja que  era el pecat més gran.

Una nit la dida la  trobà  plorant al seu llit sense poder dormir.  Al moment, s'adonà que era per amor,  però  mai va pensar que era per amor al seu pare.

Uns dies més tard, en un sopar Cíniras  va beure fins a emborratxar-se.  Amb  la foscor de la nit, pare i filla  sense cap vergonya ni culpabilitat van estar junts.
Al dia següent, tornen a cometre el mateix delicte. Mirra queda embarassada del seu propi  pare. La  seva mare els  veu, però  Mirra  surt  fugint i enmig de la seva  fugida  li demana  als déus canviar de forma. A l'instant es converteix en arbre.

Enmig  de l'arbrat  estava  creixent  un  infant . L'arbre  feia  esforços , gemegava  i es doblegava  sense  parar, molt  adolorit.  Lucina, dea  dels infantaments, es va apropar i amb la mà al tronc va pronunciar les paraules que fan possible el part. En aquest moment, l'arbre va donar a llum un nen preciós, Adonis  i  segons moltes llegendes va ser criat per les nimfes.

                                                                                                

                                                                                

El secret de Midas

Midas és un rei de Frígia i seguidor dels misteris de Bacus. Una vegada va rebre Silè borratxo. El va lliurar al déu Bacus i aquest li va concedir allò que volgués. Li va demanar que convertís en or tot allò que toqués.

Va arrancar una fulla verda d’una alzina i aquesta es va fer d’or; va agafar una pedra i també es va fer d’or; va tocar un terròs i va ser un lingot; va arrancar unes espigues seques de blat i es convertiren en or; agafà una poma i també es convertí en or; es rentà les mans i les gotes també eren d’or.

(Midas amb el déu Bacus)

Quan va seure per menjar, no podia menjar res perquè tot es convertia en or.

Demana al déu Bacus que li tregui el do. Bacus li va dir que anés al riu Pactolos i que fes el camí en sentit contrari fins que arribés a la deu del riu i allà posés el cap sota l’aigua de la font. Es va ficar a l’aigua i va perdre el poder.

Midas es va quedar en els boscos, venerant al déu Pan. Aquest va menysprear els cants d’Apol·lo i va fer sonar la siringa. La cançó va fascinar Midas. Febos, coronat de llorer del Parnàs, va tocar la lira amb el plectre. El mont diví el considerà vencedor. A Midas no li va agradar. 
Febos va convertir les orelles de Midas com les dels ases i volia amagar-se-les ja que s’avergonyia. El que li tallava el cabell coneixia la seva deformitat i com que era incapaç de callar va anar a un lloc solitari, va fer un forat a terra i ho explicà. A l’any següent, allà, va créixer un bosc dens de canyes tremoloses. Quan van madurar, van referir el secret enterrat  i tothom va saber com eren les orelles de Midas.

Jacint

Quan Apol·lo  hauria portat al cel a Jacint, el descendent d’Amiclas, no va poder perquè el destí no li va permetre. Apol·lo va estimar Jacint més que a qualsevol altre. Només volia anar al riu Eurotas i Esparta. Ho descuidava tot i sovint acompanyava a Jacint de cacera per les muntanyes.

(La mort de Jacint, Hyacinthe-1801)

Quan el Sol estava a punt de marxar es van treure la roba i van competir en el llançament de disc. Apol·lo va ser el primer i el va enviar molt lluny. Quan Jacint anava a agafar el disc, el terra el va repel·lir i es va projectar contra el seu rostre. El déu va empal·lidir tant com el noi, li va curar les ferides i amb herbes el mantenia amb vida.

No es podia fer res, tot i que és el déu de la medicina. És una ferida incurable. Apol·lo era el causant de la seva mort.

La sang que s’havia escampat per terra i havia tocat l’herba es va convertir en un jacint. En els pètals porta escrits els seus gemecs <ai,ai> que fa referència al nom d’Àiax, que quan va morir per no haver obtingut les armes d’Aquil·les, de la seva sang també va sortir un jacint.

 

Dedalió, Ceix i Alcíone

Dedalió, un home guerrer i disposat a fer ús de la força, era el fill de Lucífer i el seu germà era Ceix, rei de Traquis. La seva fill era Quíone,d'una gran bellesa. Febos i Mercuri, el fill de Maia, van veure a Quíone i ambdós es van enamorar d'ella. Mercuri i Febos van violar-la.

Van passar nou mesos i van néixer dos bessons: Autòlic i Filammó. El primer era fill de Mercuri i el segon de Febos.
carregada de vanitat va afirmar que era superior a Diana. Aquesta agafà l'arc i va disparar una fletxa a la llengua de Quíone i la matà.

Dedalió al veure com la cremaven, va fugir i va arribar al Parnàs, desitjant la mort, però Apol·lo el va convertir en una au.

Un bon dia, Ceix va decidir anar a consultar l'oracle del déu Apol·lo  a Claros, situada a l'Àsia Menor.

 Durant la travessia van haver-hi molts problemes. Ceix pensava en Alcíone tota l'estona. Ceix va ser submergit per culpa d'una paret d'aigua, fins que finalment va morir.

Juno demana a la seva missatgera Iris d'anar a la mansió del Son i d'ordenar-li que enviï a Alcíone un somni amb la figura de Ceix per així fer-li saber la seva mort.

La desesperació va fer que es llencés a la mar a la recerca de Ceix, en veure el seu cos naufragant.
La misericòrdia dels déus va fer que tots dos fossin transformats en alcions, aus que conserven l'amor i els vincles matrimonials.

Alcíone de Herbert James Draper, 1915.

Batos

Unes vaques d'Apol·lo van entrar als camps de Pilos. Mercuri les va veure i les va robar i amagar en uns boscos. Un vell, Batos, va veure el robatori. Aquest era vigilant de les pastures  i dels ramats d'eugues de Neleu. Mercuri li va demanar que no expliqués a ningú el que havia passat, i a canvi de no dir-ho podia quedar-se amb una vaca; Batos va acceptar. Més tard, Mercuri, que no se'n refiava, va tornar amb una altra aparença. Febos, sobrenom d'Apol·lo, li preguntà si ell (Batos) sabia on era el seu ramat. Si li deia aquest li lliuraria una vaca i un toro. Batos se n' aprofità de la doble recompensa i li digué on era el seu ramat. Mercuri irat per la seva traïció el va convertir en una pedra de sílex; que significa 'delator'.

Coronis

A Tessàlia la noia més bella era Coronis. Apol·lo se'n va enamorar d'ella.

El corb d'Apol·lo va descobrir la misteriosa infidelitat i volia dir-ho. Va volar molt ràpid per explicar-ho al seu senyor. Mentre aquest anava,el seguia la gralla enraonaire que sempre ho volia saber tot. Va parlar amb el corb i ell li va confessar el motiu del seu viatge. Aquesta li va dir al corb que no digués res. I li va explicar una història força interesant. 

Li va demanar que no fes de tafanera en les seves qüestions. La gralla li va explicar al corb la seva procedència. Deia que no era qualsevol,sinó que era filla de Coroneu, rei de Focea. 
La seva bellesa va ser la causa de la seva perdició perquè un dia, mentre passejava per la platja, es va trobar amb Neptú i es va enamorar apassionadament. Li va confessar la seva atracció per ella, i en veure que ella el refusava la va abraçar per la força. Clamà als deus i Minerva l'ajudà convertint-la en au. Minerva, per haver-li dit el que havia vist, el va canviar per Nictímene, que va ser transformada en òliba per un crim espantós. 

La gralla no va poder convencer al corb i aquest va seguir amb el seu camí. Apol·lo, quan va adonar-se de la falta de la seva amant, li va caure la seva corona de llorer i li va mudar el color de la cara. El cor li bullia de dolor. Va agafar la corda de l'arc i va travessar-li el pit.

L'amant s'arrepentia d'haver-lo castigat així. Però ja era massa tard, estava morta. La portà a la cova del centaure Quiró per a que l'eduqués. 
Al corb li van impedir formar part del grup de les aus blanques. El color negre del seu plomatge era l'odi del déu.

   

Apolo fletxa a Coronis (Apollo trafigge Coronide, 1616 - 1618).

Picus

Circe Invidiosa (1892), John William Waterhouse

Picus de Laurèntum rei del Laci, li agradava molt la caça i estava compromès amb Canent, filla del déu Janus.
Un dia, mentre caçava senglars, Picus es trobà a la maga Circe. Aquesta li volia confessar el que sentia per ell, però no li donà temps a reaccionar mentre el rei s'anava  tot cavalcant.
Circe, modelà una imatge falsa de senglar i la va fer passar davant Picus. Aquest seguí el senglar i en una zona espesa i solitària, Circe aparegué i es declarà.
La maga, en veure com Picus la rebutjava, convertí el rei en un pigot.
Canent, veient que Picus no tornava de caçar, es va deixar caure vora el Tíber. I allà entre llàgrimes, es va desfer en l'aire.

Tereu, Procne i Filomela

Filomela i Procne, Elizabeth Jane Gardner

Tereu rei de Tràcia es casà amb Procne, filla de Pandíon. D'aquesta unió sorgí un fill: Itis.
Procne trobava a faltar la seva germana i Tereu navegà fins al Pireu. En veure a Filomela, la germana de Procne, Tereu sentí una gran atracció per ella.
A  l'arribar novament a Tràcia, Tereu violà a Filomela i li tallà la llengua per tal que no pogués confessar el delicte comès i la tancà en un estable.
Una dona entrà  allí on Filomela era i aquesta li donà un bordat on es podia llegir el que Tereu li havia fet.
Procne en rebre el bordat, anà a buscar la seva germana i quan les dues tornaren a palau, mataren a Itis, fill de Tereu i Procne, el cuinaren i serviren a Tereu la seva carn.
En assabentar-se Tereu del crim, les filles de Pandíon ja s'havien convertit, una en rossinyol i l'altra en oreneta. Tereu també es transformà en ocell.