Comiat del grup de llatí 4t d'ESO

El passat 8 de juny vam celebrar a l'escola el comiat de 4t d'ESO. Aquest ha estat un any molt especial per a tots nosaltres, però sobretot per als del grup de llatí. Hem viscut experiències molt importants i hem descobert moltíssimes coses sobre el món clàssic.  Ara els nostres camins se separen. Alguns deixen la Sa-Fa, altres deixem el llatí. Però no ens hem de preocupar, perquè sempre estarem units per les Pervivències Clàssiques!

Pervivència clàssica en el cinema!

Com ja hem pogut comprovar en comptades ocasions, el nostre estimat món clàssic encara és present en la societat actual. El cinema, doncs, no és cap excepció. Al llarg de la seva història s’han fet nombroses adaptacions a la gran pantalla de les històries de la mitologia que tots coneixem.

El passat març es va estrenar la segona part de Fúria de Titans:  Ira de Titans.

Com a protagonista torna a aparèixer Perseu qui després de deu anys intenta portar una vida tranquil·la i relaxada. Els Déus, però, no el deixaran pas descansar ja que la fe perduda de la humanitat en ells els portarà a perdre el control dels titans.

Trobarem en aquesta emocionant pel·lícula de caire mitològic, a personatges coneguts com Zeus, Cronos, Hades, Posidó, Ares, Andròmeda i molts més! Podrà Perseu lluitar contra la ira dels titans?

Si en voleu conèixer la resposta ja sabeu el que toca! És una bona excusa per fer una parada a les nostres atrafegades vides i gaudir d’una tarda de cine sense oblidar el món de les clàssiques!

Aquí us deixo el trailer:

Pervivència clàssica en els perfums!

Com hem pogut veure, últimament, en els anuncis televisius cada vegada més hi trobem elements de pervivència clàssica. El que avui vull destacar és el de l’anunci de DOLCE & GABBANA The One Sport, una nova fragància d’aquesta marca tant coneguda que no ha trobat millor lloc per fer un anunci que el mateix amfiteatre de Tàrraco. No n’hi ha cap dubte, aquest amfiteatre és diferent als altres, sobretot per les seves vistes al mar Mediterrani. Fet que demostra irrefutablement que és Tàrraco.

Crec que fets com aquests demostren que la cultura clàssica encara és vigent avui en dia.

Us deixo el vídeo perquè el pugueu gaudir!

ESPORTS I LLEURE A GRÈCIA. EL PANCRACI

Pancraci és una paraula que prové del grec "pankràtion"; pan: tot i kratos: força.

Era un esport molt violent que va aparèixer l’any 648 a.C. amb motiu de la 33ª olimpíada.

Es practicava a l'Antiga Grècia. Era una combinació entre la lluita i el pugilat. Al combat hi estaven permeses totes les formes de fer mal a l’adversari: cops, ofegaments… La batalla acabava quan un dels dos lluitadors ( pancratistes ) abandonava.

Combat de Pugilat
(extret de la web del laberint)

Barcelona seu Olímpica '92

Hola companys, em dic Marc Larraz de la classe de 2n d' ESO B . A la matèria de cultura clàssica estem estudiant el lleure a Grècia , concretament els Jocs Panhel·lènics. I no podem oblidar que Barcelona, l' any 1992 va ser proclamada seu Olímpica. El dia de la inauguració dels Jocs, la Fura dels baus va explicar aquest mite.

A continuació, us explicaré en què consisteix aquest mite. Antigament, la gent creia que la Terra era plana. Llavors, Hèrcules va emprendre un viatge per conèixer els límits del món. Aquest va trencar la columna que significava la fi del nostre planeta.

Després de trencar la columna va començar a brollar una font darrere seu i aquesta va originar el Mar Mediterrani. Els homes, protegits per l' esperit d' Hèrcules, s' endinsen al mar. Havent superat diversos perills, l' Arc de Sant Martí els mostra el camí cap a terra. Els homes celebren el seu triomf creant una ciutat. Segons el mite, aquella ciutat fou anomenada Barcelona.

Marc Larraz

Jocs Olímpics a l' antiga Grècia

Amb motiu dels Jocs Olímpics de Londres que se celebraran enguany, aquests dies estem tractant a classe aquest tema una mica més a fons i estudiant els seus orígens i tradicions. Per entendre els actuals Jocs Olímpics i les seves competicions hem de viatjar a l' antiga Grècia.
Per què reben aquest nom? Com pot ser que , amb tants anys que han passat, s' hagi mantingut aquesta tradició? Quins són els seus vertaders orígens i mites? Com es preparaven els esportistes? Qui podia participar? On se celebraven? En aquest blog voldríem mostrar com són els antics Jocs Olímpics.

Començaré explicant una competició anomenada pentatló. Aquesta prova estava constituïda per cinc esports diferents: lluita, salt de llargada, llançament de javelina i disc i cursa en un estadi. Els pentatletes eren molt ben considerats, ja que per partcipar en aquesta prova feia falta una bona combinació de capacitat física i mental.

Pentatló. Got de figures negres (London, British Museum)


Queralt Allueva Molina

Dafne

Cupido, per demostrar les seves habilitats amb l'arc i la fletxa, llença una fletxa d'amor a Apol·lo. El déu, en veure a Dafne, filla de Peneu se n'enamora. Tot i perseguir-la pel bosc implorant-li el seu amor la noia el rebutja. Espantada, demana ajuda al seu pare, déu del riu Peneu.
Sol·licitant que el seu cos sigui transformat en arbre.

Apol·lo i Dafne de Bernini

Jacint

Jacint era un noi jove, a qui Apol·lo va estimar més que a qualsevol altre. Es reunien per anar de cacera pels cims de les muntanyes i de tant en tant feien alguna competició. Un dia, a mitja nit, es disposaren a fer una competició de llançament de disc. Tot seguit es despullaren i Apol·lo va ser el primer en començar. Envià el disc lluny a través dels aires i del cel fins que va caure a terra. Quan era el torn de Jacint, aquest el va agafar ràpidament engrescat pel joc. El va llençar amb força, però el terra va repel·lir-lo i el va projectar contra la seva pròpia cara. Apol·lo, sorprès i espantat, es va afanyar a recollir-lo i intentà reanimar-lo. Però tot esforç va ser nul. Era massa tard!
Apol·lo, afectat per ser el causant de la seva mort, el transformà en un nou tipus de flor: el Jacint. Una flor vermella, semblant al lliri, que en els seus pètals duu escrits els gemecs d'Apol·lo a causa de la culpabilitat que sentí. Per això, promet que sempre el recordaran.
Així doncs, a Esparta, se celebraven cada any les festes en honor de Jacint, les Jacintes.

La mort de Jacint, Jean Broc

Tour per Tàrraco

El passat 17 de febrer els alumnes de 4t d'ESO de Llatí vam visitar Tàrraco.
Ja que el Dani i el Sergi ens han parlat d'allò que vàrem veure, jo us deixo el reportatge de la jornada. Espero que us agradi!

Amanda Soriano (Llatí 4t d'ESO)

LA MEVA TÀRRACO

Fa molts anys que admiro aquesta bella ciutat, la seva gent , les seves cases i tot el que l’envolta, es la ciutat de Tàrraco.

Encara recordo els crits de les feres que lluitaven a l’amfiteatre i els cops d’espasa dels gladiadors més valents que havia vist mai, també recordo aquelles fabuloses carreres al circ i aquell fabulós mite de Fedra i Hipòlit que encara, avui, viu en el record de tots nosaltres.

M’agrada escoltar la gent que passa pel fòrum i els nens jugant i cridant. La gent em mira com si fos més que ells , però la veritat és que jo sense ells no sóc res. Em sento protegit amb aquestes muralles que han resistit tants anys i els que han de venir.

He sabut que a la ciutat i posaran un arc, crec que es mereix dos. M’agrada l’olor del mar i sempre miro les embarcacions que vénen plenes d’àmfores de vi.

Quins records de la ciutat que un cop fou capital de la Hispània Citerior, però no només Tàrraco sinó també les vil·les que l’envolten com per exemple la vil·la dels Munts i aquell fabulós aqüeducte que ens porta l’aigua fresca i la més bona de l’imperi.

Us preguntareu qui sóc jo, no?. Només sóc un estàtua oblidada pel pas del temps!

Sota Terra: Oristà, romans al Lluçanès?

Què hi feien, els romans, fa dos mil anys en un paratge aïllat del Lluçanès?

A Oristà, al Lluçanès, han aparegut restes de ceràmica romana. Corresponen a una vil·la? A un campament? A una ciutat? Què hi fan els romans al Lluçanès, tan lluny dels llocs on se'ls situa habitualment. L'equip de "Sota terra" es desplaça fins aquest indret per tal de determinar si es tracta d'una vil·la romana o d'algun altre tipus d'assentament. Les restes arqueològiques ens reserven més d'una sorpresa. Potser a Puig, ciutat, hi va haver alguna cosa més que un simple assentament romà. Sembla que, a més de ceràmiques, també s'hi troba material bèl·lic de les legions romanes.

Potser som davant d'un episodi fins ara desconegut de la presència romana a les nostres terres?
Què en penseu?
Daniel Cortés 4t B

Crònica d'un dia a Tàrraco

Fotografia feta per Àlex Rovira

9.00: Arribem a Tàrraco.

L'hora que és, i l'estat del cel fan que estiguem molt adormits, però tot i això tenim moltes ganes de veure les pervivències clàssiques de la ciutat de Tàrraco.

Sense baixar de l'autocar veiem les muralles de l'antiga Tàrraco.

9.05: Ja hem baixat de l'autocar i hem trobat... L'AMFITEATRE!!!!!!

9.15: Hem d'esmorzar en una plaça prop de l'amfiteatre així que tenim temps d'observar-lo

10.00: Ja estem a punt per a començar la visita cultural. Comencem visitant l'amfiteatre.

10.05: Mentre seiem a les grades des d'on els nostres avantpassats romans observaven els espectacles, el guia es presenta i fa la introducció. Ens explica l'origen de Tàrraco (que els de llatí ja coneixem).

10.30: Baixem a l'arena i ens sentim com a autèntics gladiadors.

10.50: Entrem al circ i quedem parats de veure que només se'n conserven una part de les grades. Preguntem al guia: "Què ha passat amb la resta del circ?"
Ens respon que actualment es troba sota un bloc de pisos.

11.20: A través del circ entrem al Pretori i pugem a la seva terrassa on podem veure una fantàstica vista de la ciutat de Tàrraco.

Fotografia feta per Àlex Rovira

11.40: Entrem al Museu d'Arqueologia on veiem un audiovisual. A la façana observem la següent inscripció:

Tàrraco va ser obra dels Escipions

12.20: Visitem la sala d'escultures i busts del museu

13.10: Comencem a caminar cap a la zona de les muralles.

13.40: Arribem a les muralles. El guia ens explica el seu origen i característiques.

Per fi veiem la Torre de Minerva:

14.15: Ja s'ha acabat la visita, ara tenim una hora per dinar. Molts aprofitem per endinsar-nos a la Tarragona del segle XXI

15.15: Marxem amb l'autocar satisfets d'haver aprés tant sobre el món clàssic.

PERSEU I MEDUSA

Al mont d'Atles vivien unes germanes espantoses, la pitjor s'anomenava Medusa i del seu cap en comptes de cabells hi sortien serps vives. La característica principal d'ella era que quan mirava, cara a cara, a un home el petrificava.

Molts guerrers van intentar matar-les moltes vegades, peró ningú ho va aconseguir. Fins que un dia Perseu, fill de Júpiter, que anava ben armat, ho va aconseguir.

Sebastià Giralt

Flòrencia, Tosacana

Tenia una espasa que li va regalar Mercuri. Tenia un escut i unes sabates alades.

Perseu va arribar allí on Medusa estava instal·lada sense apropar-se molt. Només amb una precaució, no mirar-li directament als ulls

Va utilitzar l'escut com a mirall perque ella mateixa es petrifiqués.

Medusa va començar a cridar i a dir coses espantoses. Al final, cansada, es van adormir els seus ulls i les serpotes dels cabells.

Va ser llavors quan Perseu agafant l'espasa i tallà el cap de Medusa. Perseu va conservar el cap de Medusa tota la vida per utilitzar-lo contra els seus enemics.

El naixement d' Atena

Segons el que es diu d'Atena, és filla de Metis i Zeus. Va néixer del cap del seu pare (Zeus) amb l' armadura, el casc, l'escut i la llança.

Representació de Atenea

Els seus altres atributs són: l'ègida, l'olivera, l'òliba i la serp.                                    

1.

2.

La història del seu naixement és curiosa . Urà i Gea van advertir a Zeus de que si Metis tenia una filla, després tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera. Llavors, arribat el moment del part, Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrís el cap d'una destralada i així va néixer Atena ja adulta i armada. La història del seu naixement és curiosa. Urà i Gea van advertir a Zeus que si Metis tenia una filla, després tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera. Llavors, arribat el moment del part, Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrís el cap d'una destralada i així va néixer Atena ja adulta i armada.

3.

1.Museu Arqueològic de Nàpols

2. Escultura grega Ubicació: Boca Del Rio, Veracruz, Mexico

3.L'acròpolis d' Atenea. Per veure la fotografía i descripció clica aqui.

-->


-->


-->

-->

La gosadia d'Aracne

Aracne era una jove que vivia a la zona de Lidia i que els déus havien dotat amb l'habilitat per a teixir. Una vegada, després de veure les seves flagrants obres, li van dir que semblava que fos deixebla de la mateixa Atena. Ella, conscient de la seva mestria, deia que no tenia cap mestre, i es considerava millor que la dea protectora de les teixidores. Atena, al sentir això, es va enfadar molt, ja que un humà no era millor que un déu en res. Llavors Atena, vestida de vella, va anar a dir-li a Aracne si era millor que Atena, i ella va contestar que sí, i si no era així, que la mateixa Atena anés a competir amb ella. Tot seguit, la dea es va treure la disfressa de vella i va desafiar-la. Aracne va filar tots els actes deshonrosos dels déus, els amors de Júpiter (Ío, Cal·lipso, Europa, Dànae...) els d'Apol·lo, etc.

Atena va filar la seva victòria com a deessa protectora d'Atenes, i les metamorfosis i càstigs de qui havien desafiat als déus. Al final de la competició, es va veure que la tela d'Aracne era clarament superior a la de Pal·las Atena, que es va enfadar i li va picar a Aracne amb el volant repetidament. Aquesta va fugir de la dea i es va penjar. Atena no la va deixar morir (no deixava de ser la protectora del talent) i la va transformar en aranya. (Arachne, de Rubens, 1626)

Els amors de Júpiter: Io

Pare per fi m'has trobat! M'agradaria poder parlar i explicar-te com va passar tot i que jo no volia abandonar-te sense avisar. Una tarda estava al bosc i aparegué Júpiter, el déu del llamp i el ceptre celestial, jo vaig intentar fugir, però ell que és poderós, va fer que una boira espesa ens envoltés i aprofitant el meu desconcert em va fer seva.
Juno va sospitar i Júpiter per amagar l'engany em transformà en vedella. Però Juno, que és molt llesta, se'n va adonar i em va allunyar del seu marit i em va confiar a Argos, el meu vigilant fins ara, que té cent ulls i es impossible de burlar!

Andrea Shiavone. Paisaje con Júpiter e Io. Oleo sobre lienzo.

Tempvs fvgit irreparabile, blog de Paco Hidalgo.

Tant de bo t'ho pogués explicar, però no puc, perquè de la meva boca només en surten mugits. Ara, Argos, ens intenta separar! Espero que Júpiter tingui clemència, però amb els seu intent d'ajudar-me només ha aconseguit enfadar més a la dea de la maternitat, que em fa anar mugint de dolor per tot el món.
Júpiter, si us plau, acaba amb el meu patiment, t'ho suplico!

Gràcies! Per fi ja puc parlar i torno a ser humana. Mentre marxaré a Egipte a donar a llum a Èpafost, el fruit del nostre engany.
Només espero que ell no n'hagi de patir les conseqüències!

Filèmon i Baucis (Metamorfosis d'Ovidi 8, 611-724)

Jupiter un Merkur bei Philemon und Baucis,
Andrea Appiani

Júpiter i Mercuri van baixar de l'Olimp a una terra anomenada Frígia. Van anar demanant hospitalitat de casa en casa però ningú els obria. Només els van obrir una parella d'ancians que havien viscut sempre sols, Filèmon i Baucis. Tot i que no tenien gairebé res, els van oferir el que podien. En seient, un foc i una mica de menjar. El déus, en agraïment, van transformar la seva petita cabana en un temple, destruint el territori frigi. Tot seguit, els van concedir un desig. Ells van demanar ser els sacerdots del temple fins al moment de morir junts. Van viure molts anys fins al dia de la seva mort que es transformaren en...
Ho esbrines?

el instante y la diversidad, Jorge Morrone

Licàon

El Caos era l’origen del món. La creació de l’univers va ser cosa d’una força superior i va crear tot el que nosaltres tenim ara.

Quatre edats van haver-hi: l’edat d’or, que va ser la primera, després l’edat de plata, la tercera la de bronze i l’ultima la de ferro que va ser la pitjor de totes. Va ser l’última que Júpiter decidí destruir-la perquè hi hagués una millor. Va provocar un diluvi quan s'assabentà de totes les ofenses que s'estaven duent a terme.

Júpiter baixà al món dels mortals com a home i anà a la casa de Licàon, on es presentà com a déu. Com que aquest no es va creure que era un déu, volia matar-lo un cop arribés la nit per demostrar que no era immortal. Però, Júpiter s'adonà i esfondrà la casa de Licàon. Aquest fugí, i en intentar parlar observà que sols podia emetre udols i les seves extremitats es van convertir en potes i ja no tenia roba sino pèl.
Només es podia reconèixer que era ell perquè conservava els seus pèls grisencs i la violència i fúria d’abans.