dimecres, 8 de febrer de 2012

Els amors de Júpiter: Io

Pare per fi m'has trobat! M'agradaria poder parlar i explicar-te com va passar tot i que jo no volia abandonar-te sense avisar. Una tarda estava al bosc i aparegué Júpiter, el déu del llamp i el ceptre celestial, jo vaig intentar fugir, però ell que és poderós, va fer que una boira espesa ens envoltés i aprofitant el meu desconcert em va fer seva.
Juno va sospitar i Júpiter per amagar l'engany em transformà en vedella. Però Juno, que és molt llesta, se'n va adonar i em va allunyar del seu marit i em va confiar a Argos, el meu vigilant fins ara, que té cent ulls i es impossible de burlar!

Andrea Shiavone. Paisaje con Júpiter e Io. Oleo sobre lienzo.
Tempvs fvgit irreparabile, blog de Paco Hidalgo.
Tant de bo t'ho pogués explicar, però no puc, perquè de la meva boca només en surten mugits. Ara, Argos, ens intenta separar! Espero que Júpiter tingui clemència, però amb els seu intent d'ajudar-me només ha aconseguit enfadar més a la dea de la maternitat, que em fa anar mugint de dolor per tot el món.
Júpiter, si us plau, acaba amb el meu patiment, t'ho suplico!
Gràcies! Per fi ja puc parlar i torno a ser humana. Mentre marxaré a Egipte a donar a llum a Èpafost, el fruit del nostre engany.
Només espero que ell no n'hagi de patir les conseqüències!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada