El segon llibre de L’art d’estimar d’Ovidi
és un conjunt de consells dirigits als homes per a retenir l’amor de la seva
estimada.
Per explicar com
s’ha d’evitar la fugida de la dona, l’autor fa una comparació amb el mite de Dèdal
i ícar:
 |
| (La caiguda
d'Ícar, Jacob
Peter Gowy) |
Ícar era el fill de Dèdal,
que va ser l'inventor i arquitecte del laberint de Creta, on hi
estava tancat el Minotaure. Teseu va matar al monstre, i després, Minos que era
el rei de Creta, va culpar Dèdal dient que havia sigut ell qui l'havia matat i
va tancar-lo a ell i al seu fill dins del laberint de Creta. Però com
que Dèdal era molt hàbil en recursos, va saber construir unes
ales amb plomes d'ocells unint-les amb cera. Ell i el seu fill se les posaren
a les espatlles, però abans de pendre el vol, Dèdal li va aconsellar al seu
fill que no volés massa enlaire, ni massa a prop del mar. Ícar, no fent-li cas, va volar massa a prop del Sol, y
la calor del sol va fer que la cera es fongués. Llavors Ícar va caure al mar, y
des d'aquell moment, s'anomena mar d'Icària.
Amb aquest mite
es pot veure la comparació de les ales utilitzades per Dèdal i Ícar amb les
ales del déu Amor.
Per retenir l’amor no serà útil la pràctica de la
bruixeria, ni de les seves herbes ni encanteris. Has de ser amable, no servirà la teva bellesa,
ja que això va minvant amb el pas del temps. És més important l’esperit que els
béns del cos. Per això has d’aprofundir en el teu caràcter que és perdurable i
només ell t’acompanya fins a la prima suprema.
Com a exemple, ens parla de les
habilitats d’Ulisses, l’home amb el do de la paraula, que no es preocupava per
la bellesa. Es podia veure amb Calipso la qual es trobava baix l’encanteri de
les seves paraules i volia escoltar totes les seves aventures contínuament.
Les males paraules, els conflictes i les baralles
han d’apartar-se de l’home i aparèixer paraules dolces i tendres. Han de tenir
a les esposes contentes així que els homes han de fer-li afalacs i insinuacions
i paraules que li regalin l’orella per a que siguin contentes.
Ovidi no ensenya l’art d’estimar
per als rics ja que són capaços de fer regals cars i no necessiten la seva art,
sinó per als pobres. Ovidi es considera pobre però ha gaudit de l’amor. Els
pobres regalen amb paraules i suporten molt més que els rics. Ovidi recorda que
li va desfer el pentinat a una de les seves amants i el vestit va ser estripat,
cosa que ell va haver de pagar.
Si la dona no acaba de caure en el seu amor ha de
ser insistent fins que afluixi, però amb paciència. Totes les dones cauen, fins
i tot la dona més esquerpa com era Atalanta de Nonacris, una noia caçadora i verge. El seu pare va insistir que s’havia de casar:
ella acceptaria casar-se amb aquell que la vencés en una cursa. Milanió la va
vèncer i es van casar.
L’home ha de fer el paper que la seva estimada li
ha assignat. I ha de fer el que ella faci, si renega, ell també, si ella diu
si, ell també, si plora, ell també… Ella ha de ser qui marqui l’expressió del seu
rostre.
L’ha
de deixar guanyar sempre. Ha d’aguantar-li el para-sol, obrir-li pas entre la
gentada, acostar-li un reposapeus al flonjo del triclini, i posar o treure les seves
sabates.
Quan la dona es queixi de fred li
haurà d’escalfar les mans amb el pit. Encara que sigui humiliant seria recomanable
que li sostingués el mirall.
Si vol que l’home vagi al fòrum, haurà d’arribar
sempre abans de l’hora assenyalada i no te es mourà i esperarà fins l’últim
moment. Si mana que vagi a algun lloc, haurà de córrer per arriba immediatament.
Si li crida de nit, acudirà encara si és fora de la ciutat. L’Amor odia els
mandrosos. Si no té vehicle anirà a peu i res el detindrà.
L’amor no és per als covards ja que haurà de
suportar moltes coses per la seva dona. Deixar enrere l’orgull per mantenir viu
l’amor i lluitar contra tota tempestat
per ell, seran accions que hauran de fer. Ella es posarà contenta si ha sigut
la causa de que l’home s’exposés al perill, serà una prova d’amor. Com va fer
Leandre que travessava cada nit l’Hel·lespont nedant per tal de visitar la seva
estimada Hero.
Has de començar amb les serventes de més
categoria. Els saludaràs a cadascú pel seu nom i estrènyer-los les mans per fi
de guanyar-te l’adhesió i si un esclau t’ha afavorit li donaràs un petit
obsequi el dia de la Fortuna i si és una esclava fes-li arribar el dia en què
l’exèrcit gal rebé el seu càstig. Guanya-te’ls, inclosos el porter i
l’encarregat de vigilar l’alcova.
A l’amant no se li fa un regal caríssim. Escollir
un senzill però oportú serà el millor. Quan arribi l’època dels fruits, li
donarà un cistell de productes del camp. Un altre regal pot ser adreçar versos
amorosos recitats per l’home accentuant-ne l’aspecte apegalós.
Allò que hagi de fer per ell mateix o cregui útil,
haurà de donar-li la volta i fer creure que s’ho demana la seva noia. Per
exemple si vol donar-li la llibertat a un dels seus esclaus o si perdona el càstig
a un criat. Ha de figurar que la qui mana és ella. Si vol conservar la noia ha
d’aconseguir que ella imagini que es troba atrapat per la seva bellesa. Li
haurà de dir galanteries per a que es senti bé. Per exemple admirarà els seus
braços quan balli, quan canti demanarà més. A més, seria bo que venerés les
passions amoroses i relacions íntimes.
Quan la seva estimada pateixi de
malaltia, el seu home l’haurà d’acompanyar en tot moment, fer promeses als déus
per a la seva cura. Així la dona veurà la seva preocupació, però no ha de ser
excessiu en els seus serveis.
La dona ha d’acostumbrar-se a l'home, veure’l cada
dia i escoltar-lo. Un bon senyal serà quan la seva estimada el trobi a faltar
perquè significarà que l’estima i li preocupa la seva absència. Però l’absència
no ha de ser llarga perquè sinó la dona pot trobar a un altre home, com va ser
el cas d’Hèl·lena, Menelau i Paris.
Ovidi no preten censurar l’amor cap a més d’una
dona, però si aconsella que la falta comesa sigui encoberta. Mai has de regalar
un objecte que una altra dona pugui reconèixer, ni veure les noves amants en
un lloc i a una hora en les quals ja t’havies citat amb una altra anteriorment,
pots ser enxampat. També has d’anar amb compte quan escrius una carta, ja que
les dones tenen la capacitat de llegir més enllà d'allò que tu has escrit.
En cas que la vostra falta sigui descoberta,
negueu-la amb insistència. Tampoc no canvieu la vostra manera de ser, no
intenteu ser més amables ni afalagadors, això us inculparia.
És important que al llit no donis senyals d’haver
estat amb altres dones, així se’t recomanen una sèrie d’herbes estimulants.
En alguns casos, pot passar, que l’amor sense rival
es llangueix. És llavors quan has de fer que la teva dona s’assabenti de la
teva falta i així senti temor de perdre’t.
No has de
deixar que arribi la ira al seu cos, quan ella comenci a queixar-se, abraça-la,
besa-la mentre plora i dona-li els plaers de Venus en aquell mateix moment.
Quan ella s’hagi enfurit tant que fins i tot et sembli una enemiga demana-li el
pacte de la unió amorosa, així i només així, morirà la Concòrdia i naixerà la Gràcia entre vosaltres.
Tal com a l’inici del món, femelles i mascles van
aprendre sense cap mestre el que havien de fer per sentir el plaer. És això el
que has de donar a la dona per reconciliar-te després de la teva infidelitat,
aquesta medecina és millor que la de Macàon fins i tot.
Apol·lo em va parlar del seu temple, allà hi havia
una inscripció que deia que cadascú s’havia de conèixer bé a si mateix. Fins
que una persona no es coneix bé a si mateixa no podrà estimar de debò i sabrà
ser adequat. A qui els Déus hagin dotat d’una manera que aprofiti aquest dot,
però que no tracti de fer allò pel que no te dot.
L’amor produeix molt sofriment, però que aquest no
et faci caure, ja que amb aquest art d’Ovidi, aconseguiràs allò que desitjas.
Que no t’importi ser rebutjat una i altra vegada, ni t’ha d’importar
arrossegar-te per la teva estimada, ni tampoc que et deixin anar alguna mentida
perquè ella no et vol veure. Mai deixis de mostrar-li el teu amor i de
regalar-li les roses més boniques. Ella decidirà quan entres a casa seva i
també quan surts.
Si et trobes amb un rival, suporta’l, llavors
trobaràs la victòria. Mai vulguis enxampar la teva estimada amb un altre home.
Si t’és infidel que pensi que t’enganya ja que l’amor creix quan són sorpreses.
Ovidi ens explica ara l’adulteri més famós de
l’Olimp, Venus enganya al seu marit
Vulcà amb el Déu Mart. Venus mantenia cites secretes amb Mart sense que el
seu marit Vulcà s’assabentés, però van ser enxampats pel Déu Sol. Aquest va
parlar sobre el seu descobriment amb Vulcà (conducta desaprovada per Ovidi).
Vulcà llavors va parar un parany a la
parella. Va posar al seu llit un seguit de llaços invisibles i va fingir un
viatge a Lemnos. La parella d’amants va acudir a la seva trobada. Tots dos
jeien completament nuus al llit, agafats pels llaços que havia desat allà
Vulcà. Ell aleshores va reunir allà mateix tots els Déus. Els amants estaven
totalment avergonyits, no podien tapar ni els seus rostres ni les seves parts íntimes. Però a partir d’aquest moment, allò que feien d’amagat ja no era cap
secret i ja no ho mantenien en secret. Vulcà s’adonà que aquella acció seva
havia estat un error i s’empenedeix greument.
Ovidi aconsella evitar les farses sobre aventures
que no han existit, també ens diu que no s’han de destapar els defectes de la
dona, ni tampoc parlar-li de la seva edat. Tots els seus defectes haurien de
ser atenuats amb les paraules.
Al final del llibre Ovidi ens parla sobre les
relacions sexuals a la parella. Segons Ovidi es important que aquestes donin
plaer tant a l’home com a la dona.
Acaba el llibre auto proclamant-se gran amant i
gran mestre de l’art d’amar.
Eva Fernández y Sofía Pérez 2n Batxillerat C
