Al mont d'Atles vivien unes germanes espantoses, la pitjor s'anomenava Medusa i del seu cap en comptes de cabells hi sortien serps vives. La característica principal d'ella era que quan mirava, cara a cara, a un home el petrificava.
Molts guerrers van intentar matar-les moltes vegades, peró ningú ho va aconseguir. Fins que un dia Perseu, fill de Júpiter, que anava ben armat, ho va aconseguir.
Sebastià Giralt
Flòrencia, Tosacana
Tenia una espasa que li va regalar Mercuri. Tenia un escut i unes sabates alades.
Perseu va arribar allí on Medusa estava instal·lada sense apropar-se molt. Només amb una precaució, no mirar-li directament als ulls
Va utilitzar l'escut com a mirall perque ella mateixa es petrifiqués.
Medusa va començar a cridar i a dir coses espantoses. Al final, cansada, es van adormir els seus ulls i les serpotes dels cabells.
Va ser llavors quan Perseu agafant l'espasa i tallà el cap de Medusa. Perseu va conservar el cap de Medusa tota la vida per utilitzar-lo contra els seus enemics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada