Jacint era un noi jove, a qui Apol·lo va estimar més que a qualsevol altre. Es reunien per anar de cacera pels cims de les muntanyes i de tant en tant feien alguna competició. Un dia, a mitja nit, es disposaren a fer una competició de llançament de disc. Tot seguit es despullaren i Apol·lo va ser el primer en començar. Envià el disc lluny a través dels aires i del cel fins que va caure a terra. Quan era el torn de Jacint, aquest el va agafar ràpidament engrescat pel joc. El va llençar amb força, però el terra va repel·lir-lo i el va projectar contra la seva pròpia cara. Apol·lo, sorprès i espantat, es va afanyar a recollir-lo i intentà reanimar-lo. Però tot esforç va ser nul. Era massa tard!
Apol·lo, afectat per ser el causant de la seva mort, el transformà en un nou tipus de flor: el Jacint. Una flor vermella, semblant al lliri, que en els seus pètals duu escrits els gemecs d'Apol·lo a causa de la culpabilitat que sentí. Per això, promet que sempre el recordaran.
Així doncs, a Esparta, se celebraven cada any les festes en honor de Jacint, les Jacintes.
Apol·lo, afectat per ser el causant de la seva mort, el transformà en un nou tipus de flor: el Jacint. Una flor vermella, semblant al lliri, que en els seus pètals duu escrits els gemecs d'Apol·lo a causa de la culpabilitat que sentí. Per això, promet que sempre el recordaran.
Així doncs, a Esparta, se celebraven cada any les festes en honor de Jacint, les Jacintes.
La mort de Jacint, 
Maria, has fet un bon resum! I has fet una bona tria amb la pintura de Jean Broc.
ResponElimina