Dedalió, Ceix i Alcíone

Dedalió, un home guerrer i disposat a fer ús de la força, era el fill de Lucífer i el seu germà era Ceix, rei de Traquis. La seva fill era Quíone,d'una gran bellesa. Febos i Mercuri, el fill de Maia, van veure a Quíone i ambdós es van enamorar d'ella. Mercuri i Febos van violar-la.

Van passar nou mesos i van néixer dos bessons: Autòlic i Filammó. El primer era fill de Mercuri i el segon de Febos.
carregada de vanitat va afirmar que era superior a Diana. Aquesta agafà l'arc i va disparar una fletxa a la llengua de Quíone i la matà.

Dedalió al veure com la cremaven, va fugir i va arribar al Parnàs, desitjant la mort, però Apol·lo el va convertir en una au.

Un bon dia, Ceix va decidir anar a consultar l'oracle del déu Apol·lo  a Claros, situada a l'Àsia Menor.

 Durant la travessia van haver-hi molts problemes. Ceix pensava en Alcíone tota l'estona. Ceix va ser submergit per culpa d'una paret d'aigua, fins que finalment va morir.

Juno demana a la seva missatgera Iris d'anar a la mansió del Son i d'ordenar-li que enviï a Alcíone un somni amb la figura de Ceix per així fer-li saber la seva mort.

La desesperació va fer que es llencés a la mar a la recerca de Ceix, en veure el seu cos naufragant.
La misericòrdia dels déus va fer que tots dos fossin transformats en alcions, aus que conserven l'amor i els vincles matrimonials.

Alcíone de Herbert James Draper, 1915.

Batos

Unes vaques d'Apol·lo van entrar als camps de Pilos. Mercuri les va veure i les va robar i amagar en uns boscos. Un vell, Batos, va veure el robatori. Aquest era vigilant de les pastures  i dels ramats d'eugues de Neleu. Mercuri li va demanar que no expliqués a ningú el que havia passat, i a canvi de no dir-ho podia quedar-se amb una vaca; Batos va acceptar. Més tard, Mercuri, que no se'n refiava, va tornar amb una altra aparença. Febos, sobrenom d'Apol·lo, li preguntà si ell (Batos) sabia on era el seu ramat. Si li deia aquest li lliuraria una vaca i un toro. Batos se n' aprofità de la doble recompensa i li digué on era el seu ramat. Mercuri irat per la seva traïció el va convertir en una pedra de sílex; que significa 'delator'.

Coronis

A Tessàlia la noia més bella era Coronis. Apol·lo se'n va enamorar d'ella.

El corb d'Apol·lo va descobrir la misteriosa infidelitat i volia dir-ho. Va volar molt ràpid per explicar-ho al seu senyor. Mentre aquest anava,el seguia la gralla enraonaire que sempre ho volia saber tot. Va parlar amb el corb i ell li va confessar el motiu del seu viatge. Aquesta li va dir al corb que no digués res. I li va explicar una història força interesant. 

Li va demanar que no fes de tafanera en les seves qüestions. La gralla li va explicar al corb la seva procedència. Deia que no era qualsevol,sinó que era filla de Coroneu, rei de Focea. 
La seva bellesa va ser la causa de la seva perdició perquè un dia, mentre passejava per la platja, es va trobar amb Neptú i es va enamorar apassionadament. Li va confessar la seva atracció per ella, i en veure que ella el refusava la va abraçar per la força. Clamà als deus i Minerva l'ajudà convertint-la en au. Minerva, per haver-li dit el que havia vist, el va canviar per Nictímene, que va ser transformada en òliba per un crim espantós. 

La gralla no va poder convencer al corb i aquest va seguir amb el seu camí. Apol·lo, quan va adonar-se de la falta de la seva amant, li va caure la seva corona de llorer i li va mudar el color de la cara. El cor li bullia de dolor. Va agafar la corda de l'arc i va travessar-li el pit.

L'amant s'arrepentia d'haver-lo castigat així. Però ja era massa tard, estava morta. La portà a la cova del centaure Quiró per a que l'eduqués. 
Al corb li van impedir formar part del grup de les aus blanques. El color negre del seu plomatge era l'odi del déu.

   

Apolo fletxa a Coronis (Apollo trafigge Coronide, 1616 - 1618).

Picus

Circe Invidiosa (1892), John William Waterhouse

Picus de Laurèntum rei del Laci, li agradava molt la caça i estava compromès amb Canent, filla del déu Janus.
Un dia, mentre caçava senglars, Picus es trobà a la maga Circe. Aquesta li volia confessar el que sentia per ell, però no li donà temps a reaccionar mentre el rei s'anava  tot cavalcant.
Circe, modelà una imatge falsa de senglar i la va fer passar davant Picus. Aquest seguí el senglar i en una zona espesa i solitària, Circe aparegué i es declarà.
La maga, en veure com Picus la rebutjava, convertí el rei en un pigot.
Canent, veient que Picus no tornava de caçar, es va deixar caure vora el Tíber. I allà entre llàgrimes, es va desfer en l'aire.

Tereu, Procne i Filomela

Filomela i Procne, Elizabeth Jane Gardner

Tereu rei de Tràcia es casà amb Procne, filla de Pandíon. D'aquesta unió sorgí un fill: Itis.
Procne trobava a faltar la seva germana i Tereu navegà fins al Pireu. En veure a Filomela, la germana de Procne, Tereu sentí una gran atracció per ella.
A  l'arribar novament a Tràcia, Tereu violà a Filomela i li tallà la llengua per tal que no pogués confessar el delicte comès i la tancà en un estable.
Una dona entrà  allí on Filomela era i aquesta li donà un bordat on es podia llegir el que Tereu li havia fet.
Procne en rebre el bordat, anà a buscar la seva germana i quan les dues tornaren a palau, mataren a Itis, fill de Tereu i Procne, el cuinaren i serviren a Tereu la seva carn.
En assabentar-se Tereu del crim, les filles de Pandíon ja s'havien convertit, una en rossinyol i l'altra en oreneta. Tereu també es transformà en ocell.

Ocíroe

Mentre el centaure Quiró educava a Esculapi, fill de Febos i net de Zeus, Ocíroe la filla del centaure, que posseïa el do de predir el destí, s'apropà i vaticina que Esculapi posseiria el do de ressuscitar els morts. En fer-ho, el seu avi el fulminaria i desprès de mort Esculapi esdevindria una constel·lació.
Al acabar vaticinà per a Quiró que desprès de ser ferit accidentalment per Hèrcules, demanaria ser mortal pel dolor que li produiria la ferida. Després les tres Parques el matarien.
Al moment, castigada pel deus per haver revelat els secrets del destí, es transformà en euga.

Ocíroe transformada en euga

Viatge a Itàlia 2013

Per fi, després de tants anys escoltant als grans parlar del viatge a Itàlia, ens va arribar el torn a nosaltres.

Emoció, nervis, preparacions, maletes i una llista de llocs i visites recomanades que havíem de fer en el nostre temps lliure.

El viatge, l’itinerari per Itàlia, prometia ser una experiència inoblidable per a tothom, però, sens dubte, per als alumnes de cultura clàssica i llatí que portem tant de temps escoltant les històries del món clàssic, la previsió de l’escapada adoptava un punt molt més emocionant.

I podem donar fe, ara que ja som de nou a casa, que la visió de tot allò que hem estudiat en directe, adopta un color molt més especial.

Verona, ciutat dels enamorats Romeu i Julieta, els nostres Píram i Tisbe. Venècia, amb les gòndoles, els canals i la basílica de Sant Marc. Bologna i la seva famosa salsa a la bolognesa... I Florència, amb la cúpula del Duomo imposant-se sobre les teulades i el David al museu de l'Acadèmia. Siena, tant medieval...I finalment, Roma, i la ciutat del Vaticà... On el temps sembla haver-se aturat. El foro Trajà per on fa anys caminaven persones de la nostra època clàssica, la Columna, l’increïble Colisseu elevant-se al bell mig del carrer. L’arc de Triomf, el Laoocont, atrapat per la serp de Posidó, als museus vaticans, molt a prop de l’August de prima porta. La basílica de sant Pere, la pietat de Miquel Àngel, la fontana di Trevi, l’impressionant Panteó  i totes les esglésies, entre les cases, amagades, sostingudes per columnes dòriques, jòniques i corinties... Com si ens trobéssim a la Roma dels emperadors.

Sens dubte, un viatge inoblidable! Un petit tast d’allò que tornarem a trobar en properes visites que no trigaran a arribar.

Itàlia, et portem al cor!

Eva, Sofía, Mònica, Antoni, Regina, Elena