El corb d'Apol·lo va descobrir la misteriosa infidelitat i volia dir-ho. Va volar molt ràpid per explicar-ho al seu senyor. Mentre aquest anava,el seguia la gralla enraonaire que sempre ho volia saber tot. Va parlar amb el corb i ell li va confessar el motiu del seu viatge. Aquesta li va dir al corb que no digués res. I li va explicar una història força interesant.
Li va demanar que no fes de tafanera en les seves qüestions. La gralla li va explicar al corb la seva procedència. Deia que no era qualsevol,sinó que era filla de Coroneu, rei de Focea.
La seva bellesa va ser la causa de la seva perdició perquè un dia, mentre passejava per la platja, es va trobar amb Neptú i es va enamorar apassionadament. Li va confessar la seva atracció per ella, i en veure que ella el refusava la va abraçar per la força. Clamà als deus i Minerva l'ajudà convertint-la en au. Minerva, per haver-li dit el que havia vist, el va canviar per Nictímene, que va ser transformada en òliba per un crim espantós.
La seva bellesa va ser la causa de la seva perdició perquè un dia, mentre passejava per la platja, es va trobar amb Neptú i es va enamorar apassionadament. Li va confessar la seva atracció per ella, i en veure que ella el refusava la va abraçar per la força. Clamà als deus i Minerva l'ajudà convertint-la en au. Minerva, per haver-li dit el que havia vist, el va canviar per Nictímene, que va ser transformada en òliba per un crim espantós.
La gralla no va poder convencer al corb i aquest va seguir amb el seu camí. Apol·lo, quan va adonar-se de la falta de la seva amant, li va caure la seva corona de llorer i li va mudar el color de la cara. El cor li bullia de dolor. Va agafar la corda de l'arc i va travessar-li el pit.
L'amant s'arrepentia d'haver-lo castigat així. Però ja era massa tard, estava morta. La portà a la cova del centaure Quiró per a que l'eduqués.
Al corb li van impedir formar part del grup de les aus blanques. El color negre del seu plomatge era l'odi del déu.
Al corb li van impedir formar part del grup de les aus blanques. El color negre del seu plomatge era l'odi del déu.
En la meva opinió, és un mite molt bonic. Reflecteix l' amor d' Apol·lo cap a Coronis i el no amor d' aquesta cap al déu. Finalment ens mostra la tristesa d' Apol·lo en adonar-se'n del que havia fet.
ResponEliminaAquest mite reflecteix clarament l'actitud de les persones quan no ens agrada el que sentim i preferim viure en una mentida i com en el mite, culpem a la persona amiga que t'adverteix i intenta que vegis la realitat.
ResponEliminaMolt interessant, Paula!
ResponEliminaÉs un mite en el que s'expressa molt bé el sentiment de quan una persona t'estima i el sentiment de rebuig cap a aquesta persona que es queda ferida.
ResponEliminaÉs un mite molt bonic.
És un mite interessant i bonic on podem observar que de vegades preferim no saber la veritat. Apol·lo castiga a Coronis per la seva infidelitat, però,posteriorment, s'empenedeix de com ho ha fet. Però ja no pot tornar enrere.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUna història molt trista. En aquella época la infidelitat era un delicte molt greu i es pagava amb la mort de la dona. Avui en dia, per sort, això no pasa (excepte en alguns païssos). Si Apol·lo hagués reflexionat uns segons abans d'haver-li clavat la corda de l'arc estic segur que no l'hauria matat.
ResponEliminaUn bon mite, amb un final negre que recorda al de Picus.
ResponElimina