El secret de Midas

Midas és un rei de Frígia i seguidor dels misteris de Bacus. Una vegada va rebre Silè borratxo. El va lliurar al déu Bacus i aquest li va concedir allò que volgués. Li va demanar que convertís en or tot allò que toqués.

Va arrancar una fulla verda d’una alzina i aquesta es va fer d’or; va agafar una pedra i també es va fer d’or; va tocar un terròs i va ser un lingot; va arrancar unes espigues seques de blat i es convertiren en or; agafà una poma i també es convertí en or; es rentà les mans i les gotes també eren d’or.

(Midas amb el déu Bacus)

Quan va seure per menjar, no podia menjar res perquè tot es convertia en or.

Demana al déu Bacus que li tregui el do. Bacus li va dir que anés al riu Pactolos i que fes el camí en sentit contrari fins que arribés a la deu del riu i allà posés el cap sota l’aigua de la font. Es va ficar a l’aigua i va perdre el poder.

Midas es va quedar en els boscos, venerant al déu Pan. Aquest va menysprear els cants d’Apol·lo i va fer sonar la siringa. La cançó va fascinar Midas. Febos, coronat de llorer del Parnàs, va tocar la lira amb el plectre. El mont diví el considerà vencedor. A Midas no li va agradar. 
Febos va convertir les orelles de Midas com les dels ases i volia amagar-se-les ja que s’avergonyia. El que li tallava el cabell coneixia la seva deformitat i com que era incapaç de callar va anar a un lloc solitari, va fer un forat a terra i ho explicà. A l’any següent, allà, va créixer un bosc dens de canyes tremoloses. Quan van madurar, van referir el secret enterrat  i tothom va saber com eren les orelles de Midas.