Aglaure

Mercuri, volava pels voltants d' Atenes. Era el dia en què les noies portaven ofrenes sagrades a la deessa Atena. Quan Mercuri les va veure, va començar a fer voltes en cercle per damunt del lloc del sacrifici. Herse superava en bellesa a totes les altres donzelles. En veure-la, el déu va quedar bocabadat i es va dirigir a terra sense transformar-se.

Va anar a casa de Cècrops i Aglaure en veure'l li va preguntar què volia i Mercuri va contestar que s'havia enamorat de la seva germana Herse. Després, li va demanar ajuda per fer possible el seu amor i Aglaure li va dir que sí a canvi d'or.

Minerva, des del cel va mirar la noia i va sospirar molt fort. La deessa es va dirigir a l'estatge de l'Enveja. Va arribar i va picar a la porta amb la punta de la llança. L'Enveja es va aixecar de terra i tot seguit Atena li va dir que infectés a Aglaure amb el seu verí. L'Enveja va agafar el seu bastó, es va dirigir a casa de Cèrcrops i va entrar a l'habitació d'Aglaure. Li va tocar el pit amb la mà i li va omplir el cor d'espines, li exhalà el seu alè i li escampà verí pels pulmons. Li va posar davant una imatge de la seva germana, del bell déu i també la felicitat del seu matrimoni. Irritada per aquestes visions, Aglaure gemegava i es consumia dia i nit. Finalment, va decidir asseure's davant de la porta i no deixar passar al jove de peus alats. Mercuri va agafar el caduceu diví i va obrir les portes. Aglaure es va voler aixecar però ja no podia, se li anava propagant la malaltia. El seu coll ja era de pedra i el seu rostre també. Era una estàtua sense vida i els seus mals sentiments l'havien ennegrida.

(Mercuri i Aglaure, Luigi Ademollo)

(Aglaure es transforma en pedra)