Perseu i Medusa

Perseu era fill d'una dona mortal, Dànae, i del gran déu del cel, Zeus. El pare de Dànae, el rei Acrisi, havia sabut per un oracle que algun dia el seu nét el mataria i, amb por de que fos veritat, va apressar a la seva filla, Dànae, i expulsà a tots els seus pretendents. Però Zeus, era un déu que estimava als seus fills, i va ser així com va entrar a la pressó per alliberar a Dànae disfressat de pluja d'or. El resultat de la seva unió va ser Perseu.

Quan Acrisi se'n va adonar, va posar a Dànae i al seu fill en un cofre de fusta i els llançà al mar, però Zeus va enviar vents suaus perquè fossin portats fins a la vora d'una platja. Allà el rei els acollí amablement, i Perseu creixé fort i valent protegint a la seva mare, i quan la seva mare es sentí incómode per les insinuacions que no desitjava del rei, Perseu acceptà el desafiament de portar-li el cap de la Medusa Gorgona.

Aquí començà el camí de Perseu per intentar matar a Medusa, una bèstia que petrificava amb la mirada.

PERSEU I MEDUSA

Medusa era una germana mortal de les tres germanes Gorgones inmortals. Era d'una gran bellesa i va ser transformada en una bèstia, ja que els seus cabells van passar a ser serps verinoses, tenia ales de bronze per no poder volar i feia petrificar a tothom que la mirés per haver ofés a la divinitat Minerva.

Perseu havia de complir amb la promesa de tallar el cap de la Medusa. I va ser així com la va anar a buscar. Va aconseguir matar-la mirant-la pel reflex del seu escut, i quan estava dormida li tallà el cap.

PERSEU I ATLES:

Quan Perseu matà a la Medusa Gorgona, va partir cap a la terra on vivia Atles.

Atles era un home de tamany descomunal i el seu major tresor era el seu jardí amb arbres que donaven fruits d'or.

Perseu arribà dient que venia de visita, però Atles amb por que li robés algun dels seus preciossos fruits, el va expulsar.

Com que Atles era un gegant, Preseu no el va voler enfrontar, però li va oferir com a obsequi la caixa on tenia guardada el cap de Medusa. Quan perseu la obrí apartà els ulls i aixecà el cap de la Medusa. Al instant Atles quedà petrificat. Augmentà de tamany fins a convertir-se en la montanya de l'actualitat.

PERSEU I ANDRÒMEDA

Tornant del seu viatge, es va trobar amb una donzella molt maca encadenada a una raca que havia a la platja , esperant la mort a mans d'un terrible monstre marí. Va saber que es deia Andròmeda i que l'estaven sacrificant perquè la seva mare havia ofès als déus. Commogut per la seva situació i per la seva bellesa es va enamorar i l'alliberà petrificant el monstre amb el cap de la Medusa. Després tornà amb Andròmeda per presentar-la a la seva mare.

Aquest vídeo ens deixa un petit resum del mite de Perseu.

El mite i l'art:

PINTURA

- El cap de Medusa de Caravaggio (1597): és una tela transportada sobre post en forma de tondo.

- Perseu alliberant Andròmeda (1611): el pintor és Joachim Anthonisz i està pintada a l'oli sobre llenç.
Estil: Barroc.

ESCULTURA

- Bust de Medusa (1635-1645): Escultura de Gian Lorenzo Bernini. Es troba als Museus Capitolins.

- Escultura de Perseu i Medusa (1554). Feta per Benvenuto Cellini. L'escultura és de bronze. Es troba a la plaça de la segnoria, a Florència.

Treball realitzat per: Soraya Alfonsín, Paula Ivern, Alex Mendoza, Marina Saldaña i Mònica Turon.