dissabte, 11 de juny del 2011

PÍRAM I TISBE

Píram i Tisbe es una de les narracions que componen l’obra Metamorfosis creada pel poeta Ovidi, nascut l’any 47 a.C , prové d’una família adinerada. De gran va rebre una acurada educació que el va permetre convertir-se en advocat.Pocs anys després va ser exiliat pel rei, per causes desconegudes. Va ser durant aquest periode que escriví els seus millors poemes.Va escriure sobre temes romàntics, amb el preodimini de poemes dedicats a dones i sobre tot va escrire sobre mitologia. N’es exemple el llibre metamorfosis.Les Metamorfosis és un poema narratiu en quinze llibres que descriu la creació i la història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma. Probablement va ser escrit entre els anys 2 i 8 aC. Encara avui en dia es pot considerar una de les obres de mitologia més popular i influent de la poesia medieval.

RESUM DEL MITE

El mite de Píram i Tisbe és una história d’amor. Com a conseqüència del desacord de les famílies dels dos enamorats aquests es veuen obligats a trobar-se d’amagat. En una d’aquestes trobades Tisbe es topa amb una lleona que per sort no l’ataca i marxa tacant el mocador de sang. Quan Píram arriba al bosc i es troba amb el mocador ensangonat, immediatament pensa que Tisbe a estat morta per un animal. Dominat pel dolor decidéix treures la vida clavant-se la seva espasa sota l’arbre de fruits blancs. Tisbe, preocupada pel retard del seu estimat s’endinça al bosc per cercar-lo i el troba agonitzant sota l’arbre. Quan comprén la causa de l’acte de Píram s’uneix amb ell a la mort.
Sota l’arbre, resten els cosos sensa vida dels enamorats, i els fruits que anteriorment eren blancs es tornen negres.

PERSONATGES

Píram: És un jove valent i apasionat capaç de fer qualsevol cosa per la dona que estima fins al punt de treures la vida.

Tisbe: És una jove dolguda perque no se li permet estimar lliurement. És valenta a l’hora de fugir de casa i apasionada i fidel quan pren la decisió de treuse’s la vida juntamnete amb el seu amant
Ambdós són personatges revels ja que superposen l’amor que senten s’un epr l’altre a la prohibició dels seus pares.

Lleona:
En aquest cas, la lleona és símbol de mort i unificació. De mort, perqué és la encarregada de conduïr als dos enamorats a un final tràgic. I d’unificació perqué, malgrat aquest final, els amants aconseguèixen romandre junts encara que sigui en l’àltre vida.

PERVIVÈNCIA EN L'ART


-Literatura


En literatura podem trobar diverses adaptacions i interpretacions d'aquest mite.

Una de les obres més importants en la literatura anglesa és Romeu i Julieta de William Shakespeare. Aquesta obra està totalment basada en el tràgic mite de Píram i Tisbe ja que l’argument de Romeu i Julieta tracta de la història d’amor entre dos joves enamorats, que malgrat l’oposició de les famílies, decideixen lluitar per el seu amor i casar-se clandestinament. Un seguit de desafortunis conduirán la parella al final mes tragic i romántic: la mort.
No obstant, aquesta comparació no es evident durant tota l’obra. Es fácil de reconèixer el mite a l’inici, quan es presenta la situació dels enamorats i sobretot al final, quan actuen tal i com ho van fer els seus antecsors Pírem i Tisbe. Durant el nus de l’obra Shakespeare deixà correr la seva imaginació.

Fragment de l'obra Romeu i Julieta

Acte V


JULIETA
Marchaos, pues yo no pienso irme.
¿Qué es esto? ¿Un frasco en la mano de mi amado?
El veneno ha sido su fin prematuro.
¡Ah, egoísta! ¿Te lo bebes todo sin dejarme
una gota que me ayude a seguirte?
Te besaré: tal vez quede en tus labios
algo de veneno, para que pueda morir
con ese tónico. Tus labios están calientes.


GUARDIA [dentro]
¿Por dónde, muchacho? Guíame.


JULIETA
¿Qué? ¿Ruido? Seré rápida. Puñal afortunado,
voy a envainarte. Oxídate en mí y deja que muera.
Se apuñala y cae.

Però Shakespeare no només ens va inspirar en le mite de Pírem i Tisbe per a crear Romeu i Julieta. Encara el va poder utilitzar per a escruire Somni d’una nit d’estiu.
Aquesta obra teatral creada el 1595 consta de cinc actes i relata la complicada història d’amor entre diferents parelles: Lisandre, Hermia, Demetri y Helena. Els joves es veune obligats a casarse amb qui no volen estant enamorats d’altres persones. Es per aquest motiu que tots cuatre es reuneixen al bosc d’amagat i decideixen casar-se en secret amb les seves respectives parelles. Un cop allá els enganys de les fades i les pocions d’amor que els fan pendre els portarán a la confusió i l’oblit.
Al final de l’obra un dels personatges recita un fragment de Píram y Tisbe.

En la literatura castellana també podem trobar pervivència d’aquest mite a Los amantes de Teruel. La llegenda d’aquesta obra literària ens parla de la història d’amor entre Diego de Marcilla i Isabel de Segura.
Diego vol casar-se amb Isabel, però el pare no ho accepta a causa del baix nivell econònomic. Tot i no acceptar-ho desde un principi li dona la possibilitat de en un plaç de cinc anys per conseguir un bon nivell economic. L’any 1217, el dia que es compleixen els cinc anys , Diego torna per retrobar-se amb Isabel . Al arribar a Terol es troba a Isabel recentment casada amb Pedro Fernàndez de Azagra ,germà del señor de Albarracín, ja que els pares d’ella havien estat presionant per accelerar la celebració d’aquest casament. Tot i així Diego no es rendeix i busca a Isabel, li demana un petó i ella li nega amb la resposta de que ara es una dona casada. Quan Diego escolta la resposta d’Isabel , mor al acte , de dolor.L’ endemà a l’enterrament, Isabel es presenta vestida de negre, es destapa el rostre i s’apropa a Diego donant-li el petó que li va negar en vida , desprès d’això ,ella també mor al acte per el dolor que sent al haver perdut al seu veritable amor.

En el segle XVII trobem un altre exemple de la pervivència del nostre mite.
La Fábula de Píram i Tisbe és un romanç de Luís de Góngora escrit l’any 1618 .Es tracta de l’ últim poema de gran importancia compost pel poeta granadí i explica la história de Pírem i Tisbe.

En aquest fragment podem observar com Góngora introdueix el mite:

La ciudad de Babilonia
-famosa, no por sus muros
(fuesen de tierra cocidos
o sean de tierra crudos),
sino por los dos amantes,
desdichados hijos suyos,
que, muertos, y en un estoque,
han peregrinado el mundo--
citarista dulce, hija
del Archipoeta rubio,
si al brazo de mi instrumento
le solicitas el pulso,
digno sujeto será
de las orejas del vulgo [...]
-Pintura

1.

(Tisbe escoltant per la paret. Pintor: John Watherhouse).

Nascut a Roma l’any 1849. Va ser un pintor anglès influenciat pel neoclacissisme victoirià i per l’impressionisme.

El quadre descriu el complicat mètode de comunicació entre els enamorats. Aquests han de parlar a través d’una escletxa en la paret que simbolitza l’única forma de llibertat.

2.

(Fresc trobat a Pompeia)

Aquesta pintura mural ens parla del moment final en què Tisbe se n’adona de que el seu enamorat s’ha tret la vida per la seva culpa i ella fa el mateix per unir-se a ell en la mort.


3.

(Pintor: Abraham Hondius,1640)

Pintor nascut a Rotterdam l’any 1640. Acostumava a pintar escenes de caça a més de personatges mitològics.
Descriu el moment en que Tisbe s’entrega a la mort amb el seu enamorat.

-Música

Benjamin Britten fou un compositor i director de música anglès durant el S. XX. La seva obra relacionada amb Píram i Tisbe va ser creada per a un festival d’estiu que se celebra a Londres com a commemoració de l’escriptor Shakespeare. Consistia en un petit fragment ‘opera cantat per quatre intèrprets i tocat per dos músics que representaven el mite.









1 comentari: