diumenge, 5 de maig de 2013

Ars Amatoria: Llibre I

Introducció “Si algú d'aquest poble no coneix l'art d'estimar, que llegeixi aquest poema i, instruït per la seva lectura, que estimi”.

Ovidi redacta el que és “art” per a ell. “Amb art es mouen ràpides les embarcacions” “amb art es desplacen lleugers els carros” “amb art ha de ser regit l'Amor”

Apareix, per poder definir l'amor, Automedon (conductor del carro d'Aquil·les), Tifes (timoner de la nau Argó), Venus (la deessa de l'amor i mare de Cupido.), Hèctor (fill del rei de Troia), Febus (apel·latius per Apol·lo), Clio (musa de la història).

Ovidi diu que no farà cap delicte escrivint aquesta obra. És una justificació a la nova llei d'August.

L'obra s'inicia amb una explicació de tot l'argument.

Ovidi s'adreça a l'amant com un soldat.

Primer de tot trobar allò que vols estimar;a continuació convéncer la noia que estimes i darrer lloc, aconseguir un amor durador.

(Luca Giordano, El rapte d'Hèlena)
En el primer llibre explica com trobar allò que vols estimar. No vindrà a tu, has de buscar la noia amb els teus propis ulls. T'has d'assabentar en quin lloc es poden trobar forces noies.

Tenim uns altres referents sobre la mitologia. Parla de Andròmeda (filla del rei d'Etiòpia) i del rapte d'Hèlena per Paris).
“Paris, va seduir Hèlena gràcies a la seva bellesa, augmentada per les arts d’Afrodita. Escaparen cap a Troia, havent-se apoderat, a més, d’una bona part dels tresors de Menelau. El troians acceptaren els fugitius a Troia, ja que els encisos d’Hèlena els van fer oblidar els perills a què els exposava la follia de Paris.”

Depèn del lloc on vagi a buscar, trobarà el que vulgui trobar. Si busca noies joves, en trobarà moltes. Si en canvi, busca noies més madures, en trobarà moltes més.

Anar al teatres semicirculars.

Són molt productius. Allà trobaràs a qui estimar, algú per divertir-se, algú a qui tocar una sola vegada, algú a qui vulguis retenir.
Les noies van ver veure però també per ser vistes.

(Jacques-Louis David, El rapte de les Sabines)
Apareix una comparació amb Ròmul i anomena el rapte de les Sabines. “Ròmul, el primer rei i fundador de Roma, per portar dones a la nova població que havia fundat amb fugitius i delinqüents, va convidar els Sabins a visitar la ciutat i assistir a unes grans festes, les Consolaries, en les quals hi hauria jocs i funcions de teatre. Mentre els homes estaven entretinguts en els jocs, els romans van raptar les esposes i les filles dels Sabins, De primer, aquestes estaven horroritzades dels seus raptors, però Ròmul, amb paraules amables, de seguida va convèncer-les que havien d’acceptar la seva nova situació. “

El circ

El circ pot encabir molta gent, té moltes possibilitats.
Seu vora a la teva estimada. Busca un tema de conversa amistosa. Pregunta-li quin són els cavalls que vénen i de seguida vés a favor d'aquell del qual ella vagi.
Si se lo cau pols a la falda si ha de treure amb els dits, encara que no hi hagi, també.
Si se li cau el mantell li ha de recollir, i per recompensa podrà veure les seves cames.

Mira qui esta assegut enrere perquè no premi amb els genolls les seves espatlles.
Col·loca la mà com un coixí.
Mentre parla li toca la mà i demana pel programa.

La teva ment confiï que totes poden ser seduïdes.
Si els homes no fessin el paper de suplicants les dones ho farien.

L’amor furtiu

(León Auguste César Hodebert)
Bíblic (Βυβλίς) era filla de Milet (Μίλητος) i Ciànea. Biblis s’enamora del seu germà bessó Caune (Καῦνος), que la rebutja indignat i fuig feroçment de la casa. Biblis, com totes les enamorades, el segueix i el busca per tota l’Àsia Menor. Hi ha dues versions que diuen que Biblis es suïcidà durant la recerca, i d’altres que diuen que les nimbes varen aparèixer i la transformaren en una font.
Pel que fa a Caune, el seu germà bessó, se’n va anar a viure  a Lícia, on es casà i tingué un fill.
A Caune, se li atribueix la ciutat de Caunos (Καῦνος), que fou una ciutat de la costa del sud de Cària.
A Biblis, se li donarà una ciutat, la de Biblos (Βύβλος), l’actual Gubayl, que està situada al Líban, vora el mar Mediterrani, i fou un dels ports fenicis més importants.


(Mapa de Biblos)

El consell d’Ovidi ens diu que l’amor furtiu agrada tant als homes com a les dones. I que les dones ho desitgen d’amagat, al contrari dels homes, que no saben dissimular i no l’oculten. Si tots els homes no supliquéssim abans que les dones, aquestes de seguida serien vençudes i farien el paper de suplicant.

També apareix la història de Mirra: “Enamorada del seu propi pare, comptà amb la complicitat de la seva nodrissa per ajaçar-se amb ell fent-se passar per una altra. Però Cíniras descobrí l'engany, i llavors hagué de fugir corrents perquè no la matés. En arribar al desert d'Aràbia, gràvida per l'incest, va suplicar la misericòrdia dels déus, que la van transformar en arbre de mirra. Al mateix temps, per un forat de l'escorça d'aquella planta va néixer el seu fill Adonis.”

 El mite al qual fa referència Ovidi té a veure amb la primera part del consell, on ens diu que les dones també senten l’amor furtiu i també els agrada, per això esmenta Biblis, que amava el seu germà bessó, i Mirra que estimava al seu pare. I aquests són, més que amors furtius, amors prohibits. Per això Ovidi esmenta també Mirra, ja que vol que sapiguem que, les dones també pateixen l’amor furtiu.

En la segona part del Llibre I, Ovidi parla bàsicament del que s’ha de fer i del que no és oportú per enamorar una donzella. Durant aquestes explicacions fa algunes comparacions mitològiques.

Seduir una dona

Seduir la serventa de la dona és un punt a favor

Se l’ha de corrompre amb promeses i així aquesta trobarà un moment oportú perquè la ment de la seva mestressa sigui seduïda.

Seduir a la dona depèn del dia

Un bon dia pot ser l’1 d’abril, festa de Venus. També durant les festes Saturnals, que es feien al circ, on es feia un mercat i es venien objectes de senzills com figures de fang.

S’han d’utilitzar les arts dels discurs

És molt important dominar la paraula. S’han d’evitar paraules rebuscades. El discurs ha de ser creïble, amb paraules dolces. Si ha llegit la carta i tot i això no vol respondre, la millor solució és esperar i procurar que llegeixi contínuament les paraules d’amor. Referint-se a aquest tema fa una comparació amb la fidelitat de Penèlope respecte Ulisses i amb la caiguda de Pèrgam (Troia) que tot i resistir finalment va acabar caient.

Els homes no necessiten arreglar-se per atraure una dona

Creu que ser un descuidat és més un punt a favor que no un punt en contra a l’hora d’atraure les dones. Critica als que segueixen la deessa Cíbile.

Cíbile era una deessa frígia. Els seus sacerdots eren l’arquetip de l’efeminament: eren castrats, i portaven les cames depilades. Fa una comparació amb Teseu, que tot i que era un descuidat, va aconseguir l’amor d’Ariadna.


Bacus ajuda als amants

Bacus, a més de ser el déu del vi, dóna una ajuda als amants. Així ho va fer amb Ariadna quan fou abandonada per Teseu a Naxos i aquest li va oferir el seu amor.

És important tenir en compte el mite del Minotaure:

En la mitologia grega, Posidó, déu del mar, va enviar un bou blanc al rei Minos de Creta perquè el sacrifiqués en el seu honor. Aquest en lloc de sacrificar-lo, el va guardar entre els seus ramats, provocant així la ira de Posidó. Es va venjar d’aquesta traïció fen que la dona del rei, Pasífae, s’enamorés bojament d’aquell toro blanc. De la seva unió va néixer el minotaure, que era un monstre amb el cos d’home però amb el cap de toro.
Posteriorment, Minos consultà un oracle, i ordenà a Dèdal que construís un Laberint i el monstre hi va ser tancat a dins.

Durant aquella època, hi havia una rivalitat entre Creta i Atenes pel domini del Mediterrani. Egeu, rei d’Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos, planejava una rebel·lió contra ell. Androgeu va acudir un cert dia a Atenes per a participar en uns jocs, i Egeu va ordenar matar-lo.

(John Vanderlyn, Ariadna)
Minos viatjà a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i com no va trobar ni una cosa ni l’altre, va decidir venjar-se. Minis envià una expedició de càstig que va assolar tota la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. Aquest tribut consistia en què cada nou anys, els habitants d’Atenes havien d’enviar set nois i set noies a Creta, per ser menjats pel Minotaure.
Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i quan aquest tribut havia de ser enviat per tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per ser inclòs entre els elegits.
Un cop va arribar a Creta, Teseu conegué Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo i donar-li un cabdell de fil. Així, després de matar al Minotaure, Teseu podria trobar la sortida del Laberint, només seguint el fil que havia anat desenrotllant prèviament. Teseu va trobar el Minotaure, lluità i el matà, alliberant així els atenencs de pagar més el tribut de sang.

No obstant Teseu quan acabà la seva feina, abandonà a Ariadna que estava dormint i per tant no es va poder adonar de la fugida del seu amant i va permanéixer sota l’arbre de Naxos.

Diferents maneres d’enamorar

Si tens una bona veu, segons Ovidi has de cantar, o si tens els braços delicats, has de ballar; el seu consell és que agradis amb qualsevol habilitat.
Un element important és fer ús de l’eloqüència.
És important fer moltes promeses, doncs aquestes atrauen les dones. Tot i que siguin totalment falses, i que els vents (Nous Eolis) s’enduguin les paraules inútils i especialment els juraments.

(Peter Paul Rubens, El rapte de les filles de Leucip)
És important també que si una dona es tractada per un altre home i ho fa amb violència serà millor que no pas un que no, ella gaudirà i considerarà un regal aquesta vilesa. Posa l’exemple de Feble, una de les dues filles de Luci, que foren raptades pels seus cosins Càstor i Pòl·lux i que no els hi va desagradar.
L’enamorat ha d’estar pàl·lid, perquè així molts pensaran que no es troba bé.
Res atreu més que allò prohibit, cadascú busca el seu plaer i li agrada encara que vingui del dolor de l’altre.

Regina Loppacher i Mònica Turon
2n Batxillerat

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada