diumenge, 5 de maig de 2013

L’ART D’ESTIMAR - OVIDI LIBER TERTIUS

“He donat als Dànaus armes contra les Amazones”
Així comença el llibre tercer de l’Ars amatoria d' Ovidi,  en el qual donarà els últims consells per ensenyar a estimar a les dones.

En aquestes primeres pàgines Ovidi fa referència als exemples de totes les dones que durant la història de la mitologia han estimat i han patit per amor.
Comença amb el poble de les amazones, aquelles dones que només tenien un pit, l’ofici de les quals era la guerra. Ens parla també de la jove y bella Hèlena, qui fou infeliç amb el seu vell marit, Menelau, fins que va trobar Paris. També fa referència a Penélope, muller d’Ulisses a qui va esperar durant vint anys i a Laodàmina, dona de Protesilau el qual va morir a la guerra de Troia.
“Els homes són infidels sovint, les tendres dones no tant”-Diu Ovidi. I ens recorda a Medea, abandonada per Jason i a Ariadna abandonada per Teseu a l’Illa de Naxos. I a la reina Dido, enamorada del seu hoste, Enees, qui es va suïcidar un cop ell va marxar.
I després d’aquest seguit d’exemples de la història, Ovidi, arriba  a una conclusió, l’explicació de que les dones hagin patit: “us diré el que us ha perdut: no sabeu estimar. Us ha faltat art, l’amor perdura amb art”
 I acte seguit entenem el motiu d’aquest llibre: “la Citerea (Venus) em va manar que les instruís (...) Llavors em digué: els teus dos llibres van convertir els homes en mestres, ara també has d’instruir l’altre part amb els teus consells”
A partir d’aquí Ovidi es dedica a intruir les dones en l’art d’estimar.
En primer lloc cal entendre la importància del tempus fugit i del carpe diem: “ja des d’ara recordeu-vos de la imminent vellesa, així cap moment se us escaparà.”- diu Ovidi, perquè “el corrent que ja ha passat, no torna enrere altre cop”. L’autor dona molta importància al fet d’aprofitar els moments presents perquè considera que amb el temps la bellesa desapareixerà i llavors no podran aprofitar la vida. Aconsella a les dones que no rebutgin cap amant ara que poden i que mirin de no tenir molts fills ja que els parts són una agressió per al cos.
Un cop arribats a quest punt Ovidi ha de donar consells de bellesa que comprenguin el vestit, el pentinat, les ungles, el riure, etc. Comença, doncs, pel cultiu personal.
Pintura del Fayum
“La bellesa és un regla diví” Ovidi aconsella a les dones de tenir cura dels seus rostres i de mantenir la seva bellesa i arreglar-se.
Fa referencia al passat de Roma, temps en els quals el cultiu personal- i això en serveix per a entendre els canvis socials y històrics- no era una preocupació. No obstant, “Ara Roma és d’or i posseeix les més grans riqueses del món que ha dominat.” Ovidi diu que se’n alegra d’haver nascut en la seva època la qual “s’adapta al meu caràcter” i aconsella a les dones que no es carreguin de joies sumptuoses perquè “les riqueses amb que ens voleu atreure, sovint ens espanten”
Pentinats romans
I parla, tot seguit del cabell: “que els vostres cabells no estiguin embullats” i fa tot un treball del pentinats que millor escauen a cada tipus de dona, de manera que “ a una cara allargada li escau una simple clenxa als cabells” o “les cares rodones requereixen fer-se un petit monyo a dalt de tot del cap” i fa referencia a Diana, deessa de la cacera qui, a l’hora de caçar recollia els seus cabells en una cua llarga. És important també, la referència als cabells tenyits. Sembla que en aquella època “la dona es passeja amb la seva cabellera espessíssima comprada” sense cap mena de problemes i que a més, acostumaven a tenyir els seus cabells amb herbes de Germània.
I parla més endavant del vestit i els colors de la roba de manera que aconsella que “els colors foscos van bé a les blanques de pell” de fet, Briseida, l’esclava d’Aquiles vestia fosca. “En canvi el blanc, afavoreix les morenes”
Tot seguit Ovidi parla del maquillatge i la neteja personal. “ “no us faci vergonya pintar-vos els ulls amb una mica de cendra o de safrà” i aconsella que es millor que l’estimat no trobi escampades ni desendreçades les pintures ja que no cal que se sàpiga si es va maquillada o no. Per que “hi ha moltes coses que és millor que els homes no sàpiguen, la major part d’elles ens decebrien si no les ocultessis en la intimitat.”
I continua amb un llistat de consells referits als peus i les mans, les dents, el riure i el plorar. A quests últims aspectes fa referencia dient que “l’obertura de la boca sigui moderada” i que “apreneu a plorar amb gracia”. De la mateixa manera que han d’aprendre a moure’s perquè “també en el caminar hi ha una part d’encant”
Túnica
I ens parla de les sirenes, essers mitològics que atreien els mariners amb la seva veu, per fer entendre la importància de la veu melodiosa de les noies. “que les noies aprenguin a cantar”. La música atrau. I en general la cultura és important, perquè Ovidi creu que una dona instruïda crida l’atenció. Una noia que llegeixi poesia i que sàpiga ballar “per tal que un cop retirat el vi del banquet mogui els seus braços si se li demana”
I no només aconsella sobre la cultura, també sobre el joc. Per a Ovidi “és lleig que una noia no sàpiga jugar. Jugant sovint sorgeix l’amor”
La túnica de Neso, Juan Giménez Martín
Aconsella a les dones que “defugiu els homes que exhibeixen la seva elegància i bellesa: el que us han dit a vosaltres ho han dit a mil noies.” I també que escriguin cartes als seus amants. “Torna-li resposta després d’una breu espera: l’espera sempre incita els amants”. Però aconsella que “ni et prometis fàcilment al noi que et demana ni tampoc li neguis amb duresa el que et demana”
Després fa una distinció entre els amants joves i els més vells i en la importància de saber actuar en una situació difícil com el descobriment de l’amant d’un marit gelós: “que la dona casada temi el marit: la vigilància de la dona cassada s’ha d’assegurar ” I Ovidi pot ensenyar a les dones a mentir de manera que aprenguin a amagar les cartes sota la roba i el calçat i a fingir que estimen el seu marit amb tècniques com: “que la dona miri tendrament al jove, sospiri profundament i li pregunti per que ve tan tard; que hi afegeixi llàgrimes...”
Explica la història de Céfal, qui va matar la seva dona Pricris, per una confusió, pensant que tenia un amant.
I tot seguit dona algun consell sobre la forma de menjar: “menja una mica menys del que puguis menjar”
I per acabar el llibre Ovidi ha d’aconsellar a les dones “que cada una es conegui a si mateixa” i, “segons el cos que tingueu, a agafeu determinades postures” de manera que cadascuna es senti còmoda com millor pugui, amagant el rostre, mostrant-lo, d’esquena, etc...
I el més important per a Ovidi es “que no cessin les paraules tendres ni els dolços murmuris” i que “els amors agradin a tots dos per igual”
I finalment, un cop acabat el llibre s’acomiada tot dient:” Tal com abans els joves, ara també les noies, les meves deixebles, que escriguin en els seus trofeus: Nasó ha estat el meu mestre”
I amb això finalitza el llibre Ars amatoria, d’Ovidi el qual va ésser molt criticat en aquella època ja que en ell, i concretament en aquesta tercera part, Ovidi atorga una llibertat a la dona que en l’època d’August no era ni permesa ni acceptada. A més, cal destacar la importancia del llibre per tal de poder conèixer algunes de les costums quotidianes que fan referència al cultiu personal con el maquillatge, la roba, els cabells...Ovidi, amb aquest tercer llibre obre una petita finestra al passat de manera que poguem entendre com era la vida en la seva època.

I per tal que nosaltres poguem gaudir aprenent algunes coses més: Maquillatge a RomaLes dones romanes i la donna romana

Antoni Enrubia i Elena Escubós
2n Batxillerat 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada