divendres, 3 de maig de 2013

NARCÍS

La fama de l'endeví Tirèsias era ben coneguda per tota Beòcia.
La gent anava a consultar sobre el seu futur. La primera persona en anar-hi va ser la nimfa Liríope, que tenia un fill anomenat Narcís i volia saber si viuria molts anys.
Tirèsias li va predir: "Si no s'arriba a conèixer".
Narcís als  setze anys era un jove d'una gran bellesa, tant homes com dones el desitjaven. Però ell era molt arrogant i ningú li havia tocat el cor.
Un dia, mentre caçava cérvols, es va trobar amb Eco la nimfa sonora.
Ella es va enamorar bojament de Narcís, van sortir tots dos del bosc i Eco se li va repenjar del coll. Narcís li va dir que fes fora els braços del seu coll , ella avergonyida se'n va a anar a viure a una cova solitària, encara que el seu amor cada vegada creixia més i al mateix temps també s'aprimava. Eco, finalment, només va ser una pila d'ossos i només li va restar la veu. Acabà convertida en pedra.
Un dia, un jove va demanar a la dea Nèmesis venjança per a Narcís. Aquesta consistia en què ell estimés, però que no fos correspost.
Hi havia una font límpida que mai ningú no havia tocat. Narcís s'acostà a la font per apaigavar la set, tot bevent va veure el seu rostre i sense saber-ho es va enamorar d'ell mateix. Vol tocar i abraçar aquella imatge. Es veu reflectit de nou i consumit per l'amor es desfà.
Eco el veu i va repetint els gemecs que ell deixa anar.
Ell diu adéu i ella també repeteix el mateix mot.
Finalment, els déus van transformar el cos de Narcís en una flor groga envoltada de pètals blancs.



                                                   (Eco i Narcís, John William Waterhouse)


3 comentaris:

  1. Aquest és un dels mites que fins al moment m'agrada més. L'exposició i explicació del mite ha estat molt clara i amena.

    ResponElimina
  2. El mite de Narcís em sembla interessant perquè deixa clar l'egocentrisme del personatge. Crec que ha estat força interessant juntament amb l'explicació proporcionada.

    ResponElimina