dissabte, 4 de maig de 2013

ESCIL·LA I GLAUC

Al costat esquerre de l'estret de Messina (Sicília), trobem a Caribdis, que atrapa i devora les naus per després vomitar-les; i al costat dret hi ha Escil·la, que té el ventre negre envoltat de gossos ferotges. 
Temps abans, Escil·la havia tingut molts pretendents o això els hi explicava a les nimfes quan les visitava. 
Una de les nimfes, Galatea, li va explicar la seva història i quan va acabar de parlar, se'n van anar nadant per les aigües, però Escil·la no s'atreví. 
Caminava per la sorra, quan apareguè Glauc, que va voler seduir-la. Ella va intentar fugir de Glauc. No obstant això, aquest la seguí explicant-li que abans era mortal, però que en mossegar unes herbes es va convertir en un déu marí. 
Escil·la el va deixar amb la paraula a la boca, i Glauc enfadat va anar a cercar la maga Circe per demanar-li un encanteri i així poder tenir l'amor d'Escil·la.
 Circe li diguè que desitjava ser seva, però mentre Escil·la fos viva, Glauc no canviaria el seu amor. Així que Circe, per enveja, va infectar amb herbes el lloc on Escil·la solia anar per descansar i refrescar-se. 
En enfonsar-se Escil·la començaren a sorgir-li gossos ferotges de la cintura i Glauc en veure-la va anar corrents a unir-se amb Circe. 

(Gravat del sorgiment dels gossos en el cos d'Escil·la)

3 comentaris:

  1. En aquest mite, com en l'altre, l'explicació ha estat molt bé. Una cosa remarcable del mite és que torna a aparèixer la maga Circe, que ja la hem vist en altres mites.

    ResponElimina
  2. En la meva opinió, el mite d'Escil·la i Glauc ha estat una mica complexa. En quant a l'explicació, igual que en l'anterior, ha sigut prou clara i entenedora. No ha sigut dels meus preferits però ha sigut entretingut.

    ResponElimina