El xiprer, abans
de ser arbre, era un noi molt estimat pel déu Apol·lo.
El mite comença en els camps de
Cartea, illa de Ceos, on hi havia un cérvol immens consagrat a les nimfes. Aquest era de
gran cornamenta,fins i tot li feia ombra al cap. La gent l'adornava amb moltes
joies d’or i collarets de pedres precioses, i damunt el front tenia un medalló
de plata.
El cervol
visitava les cases i es deixava estimar i acaronar per tothom.
Però el nen que
més l’estimava era Ciparissus, qui sempre el portava a les pastures fresques
per beure aigua de fonts cristal·lines, li teixia flors entre les banyes i se
li seia al damunt com si fos un cavall.
Un migdia
d’estiu, quan el cérvol prenia la fresca sota un arbre, Ciparissus, mentre
caçava, el va travessar amb una javelina afilada. En veure’l morir va decidir
posar fi a la seva vida.
Apol·lo el va intentar consolar sense èxit, i el nen
va suplicar als déus estar de dol per sempre més. I així es va començar a posar
verd i els cabells se li van eriçar i es va transformar en xiprer.
Apol·lo va dir: "Jo et ploraré, tu ploraràs i faràs costat en el dolor, als qui estan de dol".
Apol·lo va dir: "Jo et ploraré, tu ploraràs i faràs costat en el dolor, als qui estan de dol".
(Ciparssus tranformant-se en xiprer, El Fil de les Clàssiques) |
(Illa de l'arxipèlag de les Cíclades, actualmet anomenada Kea, en el mar Egeu, Grècia, M.Minderhoud) |
Aquest mite ens ha permès descobrir l'origen curiós dels xiprers i el perquè es troben als cementiris. Ha estat una bona explicació.
ResponEliminaEl mite de Ciparissus ha sigut molt bonic. Ens ha reflectit, en part, l'actualitat on gairebé tothom te mascotes i l'amor que se'ls arriba a agafar. M'ha semblat força interessant i ens ha permès descobrir perquè els xiprers es troben als cementiris. L'explicació ha estat molt clara i encertada.
ResponEliminaBona feina, Ana!
ResponEliminasiuu
ResponElimina