divendres, 10 de maig de 2013

DAFNE

Dafne, la filla del riu Peneu, va ser el primer amor d' Apol·lo.
El culpable va ser Cupido que el va avisar que la seva fletxa el travessaria.
Cupido va llençar dues fletxes: la primera, la qual feia fugir l'amor, la va llençar a Dafne. La segona, que produïa l'amor, a Apol·lo.
Això provocà que Apol·lo li anés al darrere però  ella el rebutjà.
Un dia, Apol·lo decideix seguir-la i Dafne comença a córrer tot fugint d'ell. Apol·lo li demana que no corri, que no fugi d'ell, ja que és el déu inventor de la medicina.
Dafne segueix corrent però Apol·lo l'agafa.
Ella demana ajuda al seu pare i aquest la transformà en llorer. Apol·lo diu que com no pot ser la seva muller serà el seu arbre.

Luti Apollo and Daphne.jpg         

"Apol·lo i Dafne" de Benedetto Luti          "Apol·lo i Dafne" de Gian Lorenzo Bernini




3 comentaris:

  1. Aquest és un dels mites més bonics que hem treballat. L'exposició ha estat força bé.

    ResponElimina
  2. El mite de Dafne, en la meva opinió, és un clar exemple de lluita pel que vols. Apol·lo, enamorat d'ella, lluita per aconseguir-la fins quan ella es transformada. El mite em sembla preciós.

    ResponElimina